L’ens supramunicipal està impulsant als municipis sistemes que ajuden a individualitzar la recollida, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, s’ha reformulat la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus i s’actua potenciant la comunicació per canviar els hàbits de la ciutadania

L'AMB està impulsant un nou paradigma en la recollida selectiva dels residus municipals, una de les seves línies estratègiques durant el mandat 2015-2019, orientada a facilitar un canvi en els hàbits de la població en els propers anys. Aquest nou model se centra a canviar els sistemes de recollida, no només per reduir l'impacte ambiental, sinó també per facilitar que els millors resultats de recollida selectiva es vegin recompensats econòmicament.

Actualment, la recollida selectiva a la metròpoli ha repuntat l'any 2018 i es troba en el 35,5%. L'AMB, conscient que les campanyes informatives dels darrers anys han arribat al límit de la seva efectivitat, aposta per un canvi de model d'acord amb el Programa metropolità de prevenció de residus i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25), el pla de gestió de residus a la metròpoli de Barcelona. El PREMET25 té com a objectiu donar compliment als mandats de la Unió Europea: una taxa de reciclatge del 55% el 2025 i del 60% el 2030. Per fer-ho, es marca l'objectiu que el 2025 tots els municipis metropolitans hauran d'haver implementat un sistema d'individualització de la recollida de residus, que permeti identificar els usuaris, i vincular el tipus i la quantitat de residus produïts a nivell individual.

El 2025 també s'hauran d'haver establert tarifes individuals en funció dels residus que es generin i de si se separen més o menys bé. Aquest pagament per generació inclourà tant els residus generats en l'àmbit domèstic, que representen un 60% del total, com els de l'àmbit comercial, que suposen el 40% restant.

Qui recicla millor, paga menys

La principal font d'ingressos per finançar el tractament de residus domèstics i comercials que es generen a l'àrea metropolitana és la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR). Aquest tribut encara és massa desconegut per part de la població. A la majoria de municipis, les empreses subministradores d'aigua incorporen la TMTR a la factura de l'aigua com a concepte independent. En el darrer any, s'han redissenyat les factures d'aquestes companyies, per millorar la visibilitat i la comprensió d'aquest import.

L'import de la TMTR és proporcional al cost que té el tractament de residus a cada municipi. Aquest cost depèn tant de la quantitat de residus que es generen com del nivell de recollida selectiva. Per tant, el càlcul de l'import de la TMTR s'aproxima al concepte de "qui contamina, paga": els municipis que produeixen menys residus i tenen uns nivells de recollida selectiva més alts paguen fins a tres vegades menys que els que tenen l'índex més baix. El cost mitjà de la TMTR per llar va ser de 60 euros l'any 2018.

La TMTR també compta amb diverses bonificacions: l'ús deixalleries fixes o mòbils, per exemple, permet obtenir un descompte creixent de fins al 14% al cap de l'any. D'altra banda, les famílies en situació de vulnerabilitat tenen una bonificació del 100% de l'import de la taxa. Aquesta mesura s'aplica a unes 18.000 famílies de tot el territori metropolità, i s'estima que l'import subvencionat en concepte de TMTR s'acosta als 800.000 euros.

L'any 2018, el cost total de tractament dels residus al territori metropolità va ser de 139 milions d'euros. Un 62% es va cobrir mitjançant la TMTR domiciliària, un 24% amb la TMTR no domiciliària, i el 14% restant, amb els pressupostos generals de l'AMB. La majoria d'aquests diners es van destinar a gestionar els residus no recollits selectivament per reduir-ne l'impacte ambiental i recuperar els materials reciclables. Una millor classificació es traduiria en una reducció important dels costos, i per tant, de l'import de la TMTR a pagar per la població.

Canviar els hàbits de la ciutadania

Per tal de reforçar aquestes mesures, l'AMB ha posat en marxa una acció de comunicació a la ciutadania, centrada en el web www.canvidhabits.amb.cat/residus, que informa sobre diversos aspectes relacionats amb la recollida selectiva: índexs actuals de cada municipi metropolità, els objectius marcats per la Unió Europea, i el sobrecost que implica una incorrecta classificació, fent èmfasi en el funcionament de la TMTR:

FAQ: respon dubtes freqüents sobre la TMTR, com ara quin és el sistema de càlcul de l'impost, quina diferència hi ha entre la TMTR i la taxa de recollida d'escombraries o per què hi ha municipis que paguen més que altres

Què se'n fa dels meus residus?: guia de com classificar cada tipus de residu, i quin procés segueix per passar de residu a recurs. Així, els visitants poden descobrir, per exemple, com l'oli de cuina usat pot acabar sent combustible per a vehicles, en forma de biodièsel

Com puc millorar la situació?: llista de recursos per aconseguir reduir la quantitat de residus generats (per exemple amb el servei de reparació d'objectes de l'AMB, "Millor que Nou 100% Vell), i classificar cada tipus de residu correctament

Dades per reflexionar: L'estancament en la recollida selectiva traduït a xifres, per ajudar a entendre el problema. Per exemple: l'any 2018, un milió de tones de residus van acabar al contenidor de RESTA, el 90% de les quals eren materials reciclables que haurien d'haver anat en contenidors diferents

Nous models i individualització de la recollida: Mostra casos d'èxit entre els municipis metropolitans que ja han apostat per un canvi de paradigma, mitjançant sistemes de recollida porta a porta o contenidors intel·ligents, com ara Tiana, Torrelles de Llobregat o Castelldefels.

Redacció / Fotos: Arxiu

Està prohibit encendre fogueres a les platges perquè suposen un perill públic i es fa una crida a utilitzar els contenidors per llençar-hi les deixalles