Maria Miranda: “La doble vessant urbana i natural ens converteix en una destinació ideal”

/JORDI MOLINA

Espais naturals com el Delta del Llobregat, les Coves del Salnitre de Collbató o les Mines prehistòriques de Gavà; o indrets d'oci com el Canal Olímpic de Catalunya o els prop de 15km de platges. Diversos arguments en una comarca que aglutina mar, riu i muntanya. Una personalitat pròpia, la del Baix Llobregat, que la consellera de turisme, Maria Miranda (Castelldefels, 1973), posa en valor. Parlem amb ella en el moment en què la calor comença a cedir lloc a la fresca. Aquell moment màgic de l’any que tanca una etapa i n’obre una altra.

Sembla que l’estiu, des d’un punt de vista del turisme, ha anat bé.

Estem satisfets i els resultats són bons. Creiem fermament que l’esforç dels darrers anys per donar a conèixer el Baix Llobregat ha donat els seus fruits. Amb les accions de promoció que fem el sector públic i privat, s’ha aconseguit que més gent conegui el nostre territori.

Sorprèn que, en un context de crisi, el turisme sigui un dels sectors capdavanters.

La indústria turística ha resistit millor la crisi en comparació a altres sectors econòmics i el seu pes en el teixit productiu del Baix Llobregat continua sent superior al del conjunt de Catalunya. De fet, l’informe anual del sector turístic de l’Observatori de Turisme del Baix Llobregat mostra que les expectatives pel sector turístic són bones degut a la millora general de la conjuntura, com per les característiques pròpies del sector.

Fins a quin punt el sector turístic de la comarca del Baix Llobregat s’ha consolidat com un dels principals motors econòmics de la zona?

A la comarca, durant el 2013, hi va haver una mitjana d’ocupació del voltant del 60% amb l’excepció del període estiuenc, quan es va arribar al 78,4%. Aquest any la tendència és semblant o inclús millor, per tant, es consoliden els indicadors més elevats dels últims cinc anys.

Almenys de manera històrica, el Baix Llobregat solia ser més un destí per raons de negoci. Es reverteix aquesta tendència.

Degut a la proximitat a Barcelona, la nostra comarca resulta molt atractiva per fer estades per raons de negoci, però cal apuntar que novament l’any 2014 els motius vacacionals tornen a ser elevats. De fet, és una tendència en els últims sis anys, en què hi ha hagut més de vint punts d’increment. A més, hem recuperat lleugerament més clients de tot l’estat.

Des del seu punt de vista, quins elements fan d’aquesta comarca un indret atractiu per als visitants?

El nostre territori té una identitat pròpia. Ens trobem a 15 minuts del centre de Barcelona, una situació envejable, però alhora oferim un entorn únic i que complementa el que pot oferir la gran ciutat. Tenim riu, mar i muntanya, uns icones culturals i naturals de primer ordre com ho són Els Espais Naturals del Delta del Llobregat, i l'arquitectura de Gaudí de la Cripta de la Colònia Güell. Aquí pots respirar, allotjar-te en un establiment davant de la  platja o en plena natura, fer activitats i gaudir d'un munt de punts d'interès.

Si vostè hagués d’escollir un racó de la comarca, amb quin es quedaria?

Sóc de Castelldefels, però no voldria quedar-me amb només un lloc. Això sí, penso que cal veure el Parc Natural del Delta de Llobregat. Ara, per no deixar de respondre, li diré que em quedo amb la nostra gastronomia. 

Alguns dels visitants amb els que hem parlat també destaquen la gastronomia…

Home, és clar! Tenim productes autòctons que es cultiven al Parc Agrari del Baix Llobregat. Hem apostat molt per aquest sector i ens està donant resultats. Penso que aquesta doble vessant, urbana i natural, ens fan la destinació ideal per a tot tipus de segments, joves, famílies i negocis.

Com descriuria el perfil de visitant que escull algun punt de la comarca per passar part de les seves vacances?

Amb les dades a la mà, veiem que són turistes que viatgen en parella o en família, seguit per grups d’amics. És un turisme a parts iguals entre el visitant nacional i l’estranger. I, segons les dades, el 60% s’allotja en hotel, un 20% a casa de familiars o amics i el 10% en apartaments. El transport utilitzat en les visites a la comarca és el propi (40%), tot i que destaca el 30% de l’avió, arran de la proximitat amb l’aeroport.

No tots els municipis tenen la mateixa relació amb el turisme. Hi ha el risc de que els recursos que genera el turisme no repercuteixin per igual  a tota la comarca?

És evident que a la comarca hi ha zones més turístiques que d’altres, que és on es troben els principals recursos turístics. Aquests recursos són els que han d’actuar de motor d’atracció de turistes al Baix Llobregat i una vegada aquí poder distribuir-los per la resta del territori. Per això és important el paper del Consorci, que treballa per a que el sector turístic sigui una activitat econòmica beneficiosa pel conjunt de la comarca.

Aquests dies hem vist mobilitzacions de veïns de Barcelona en contra d’un model de turisme massiu...

La realitat de Barcelona a nivell turístic no té res a veure amb la de la comarca del Baix Llobregat. Ara bé, ens preocupa i hem d’estar alerta. És important dissenyar estratègies turístiques que permetin atraure un turisme de qualitat.

Turisme de qualitat a vegades es pot confondre amb un client amb un nivell adquisitiu alt.

No necessàriament. Nosaltres contraposem el turisme de qualitat al turisme low cost o de borratxera. Amb l’etiqueta qualitat no parlem de gent amb molts diners, ens referim a un turisme familiar, esportiu o gastronòmic. Potser més minoritari, però amb més beneficis a llarg termini per la comarca. 

Quines expectatives hi ha, ara que s’ha acabat la temporada d’estiu, en el sector?

Des de fa anys treballem per la desestacionalització del turisme. Està clar que el turisme de sol i platja s’acaba amb el bon temps. Ara tornem a obrir la temporada del turisme de negoci i el d’escapada que, en els darrers anys, ens funciona molt bé. Les dades d'afiliació del sector hostaler en els anys 2013 i 2014 mostren una resistència del sector major en comparació al conjunt de l'economia de la comarca. 

A l’abril va guanyar les primàries obertes del PSC a Castelldefels i, en les properes municipals, serà l’alcaldable. Com veu el partit a la comarca?

El PSC va ser la força més votada a les europees a Castelldefels, i això que les darreres quatre eleccions les havíem quedat segons. Sembla que les enquestes marquen un punt d’inflexió i que, poc a poc, estem recuperant la confiança dels ciutadans.

En clau comarcal, la força majoritària continua essent el PSC, però a les europees que mencionava van perdre 50% dels seus votants del Baix Llobregat…

El context de crisi econòmica ens ha passat factura, i la crisi identitària també. Motius interns i externs ens han deixat en la situació que estem.

S’identifica en alguna de les corrents internes sobiranistes del PSC?

Estic identificada amb la postura oficial. Sóc filla d’immigrats espanyols, plenament catalana, però no estic a favor de la independència. La convivència entre Catalunya i Espanya és totalment possible i positiva per ambdues bandes. Això sí, calen mesures: arreglar el dèficit fiscal, abordar una reforma constitucional i aprofundir en l’estat federal.