El riu Llobregat es consolida com un refugi climàtic amb més abundància de papallones que els parcs i platges metropolitans
El darrer informe de l’mBMS revela que els espais fluvials registren una presència d'insectes 1,5 vegades superior a la dels espais verds urbans.
Els cursos fluvials s'alcen com a artèries vitals per a la biodiversitat de l'entorn urbà. L'Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), un projecte de ciència ciutadana coordinat pel CREAF i impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha incorporat per primer cop el seguiment de tres espais fluvials del riu Llobregat. Els primers resultats, publicats en el seu setè informe anual, conclouen que l'abundància de papallones en aquestes zones és 1,5 vegades superior que als parcs urbans i gairebé el triple que a les platges.
En concret, els mostrejos s'han dut a terme als aiguamolls de Molins de Rei, al Parc Agrari del Baix Llobregat (al seu pas per Sant Boi) i a Ca n’Albereda (Sant Andreu de la Barca). Tot i registrar la mateixa riquesa mitjana d'espècies que els parcs (18 espècies), els espais fluvials van registrar una mitjana de 28,2 papallones per mostreig, en contrast amb les 19,3 dels parcs i les 10,2 de les platges. Segons Joan Pino, director del CREAF, l'explicació rau en el predomini d'hàbitats oberts i en uns períodes de floració més llargs gràcies a la disponibilitat d'aigua, fet que assegura més aliment i durant més temps per als pol·linitzadors.
Detecció d'espècies singulars i dominància de la blanqueta de la col
La recerca en aquests nous transsectes ha permès localitzar un individu de damer rogenc (Melitaea didyma), una espècie pròpia d'ambients oberts, erms i conreus extensius que fins ara només s'havia detectat de manera molt residual al parc de la Torre-roja de Viladecans entre el 2021 i el 2022.
Malgrat la diversitat, les dades mostren una clara dominància de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que va concentrar el 70,4% de les observacions al riu Llobregat, seguida a molta distància per la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb un 8,2%. Els científics atribueixen aquestes xifres massives al fet que la blanqueta de la col utilitza els cursos fluvials com a rutes de migració.
El 2025 tanca com un any rècord i el 2026 manté la tendència positiva
En línies generals, el 2025 ha esdevingut l'any amb millors registres d'ençà que va néixer l'observatori l'any 2019, amb un total de 15.206 individus comptabilitzats i 45 espècies detectades. Aquest repunt s'explica tant per la suma de les noves zones fluvials com per la treva que han donat les pluges dels darrers mesos. Com que les papallones actuen com a excel·lents bioindicadores, aquest increment es tradueix en un indicador positiu sobre la salut de l'ecosistema metropolità.
De cara a l'exercici actual, les perspectives continuen sent optimistes. Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB, ha avançat que els informes mensuals del 2026 indiquen que s'estan veient més individus i més espècies que la mitjana històrica del projecte, tot i que l'evolució final dependrà de la calor extrema i de les precipitacions que es registrin durant l'estiu i la tardor. L'èxit del programa ha estat possible gràcies a la col·laboració de 53 voluntaris, i l'organització ja ha fet una crida per sumar nous participants a la xarxa.
Redacció/Fotos: mBMS
