Sant Boi i la Generalitat trenquen el silenci de vuit dècades i dignifiquen les víctimes de la Guerra Civil als centres psiquiàtrics
Featured

Sant Boi i la Generalitat trenquen el silenci de vuit dècades i dignifiquen les víctimes de la Guerra Civil als centres psiquiàtrics

S'inaugura un nou plafó de la Xarxa d'Espais de Memòria al Cementiri Municipal per recordar la crisi humanitària que va provocar una mortalitat de fins al 75% dels pacients ingressats.

El Govern de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat han unit forces aquest dissabte en un emotiu acte institucional celebrat al Cementiri Municipal. L'objectiu ha estat retre un merescut homenatge i reivindicar la dignitat i la memòria de les persones que van perdre la vida en institucions psiquiàtriques de Catalunya a causa de la Guerra Civil. L'esdeveniment s'ha dut a terme precisament a tocar de l'espai que ocupa la fossa comuna on van ser enterrats la gran majoria dels pacients del complex psiquiàtric de la localitat que van morir durant el conflicte bèl·lic. 

L'acte ha estat encapçalat pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, acompanyats d'una àmplia representació institucional i de la societat civil. El conseller Espadaler ha destacat el profund compromís de l'executiu català amb la recuperació de la memòria democràtica i ha subratllat que aquesta acció representa un exercici indispensable de "veritat, justícia, reparació i dignificació" per a un col·lectiu que va ser "doblement oblidat": primer en vida, per l'estigma i l'aïllament de la salut mental, i posteriorment en la mort, en quedar exclosos dels relats oficials. Espadaler ha insistit en la importància de "trencar aquest silenci antic, llarg i dolorós" sota la premissa pedagògica del "mai més". 

Per la seva banda, l'alcaldessa Lluïsa Moret ha remarcat que la jornada tanca "un deute col·lectiu que tenim com a societat". Moret ha definit la fita com "un punt de partida" per continuar impulsant la recerca històrica i ha refermat el compromís de les institucions públiques d'acompanyar les famílies i les associacions en la seva lluita per la visibilitat. La trobada ha comptat amb la presència de familiars agrupats a la plataforma Besnets per la Dignitat, així com de representants del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la Fundació Hospitalàries i l'aliança contra l'estigma Obertament. A petició de la plataforma de familiars, el reconeixement s'ha fet extensiu també a tots els interns que van morir en aquests centres durant els segles XIX i XX sense un enterrament digne. 

Un espai per al record i una recerca demolidora

L'element central de la commemoració ha estat la descoberta d'un nou plafó panoràmic integrat en la Xarxa d'Espais de Memòria de la Generalitat. Aquest element informatiu deixa constància perenne dels fets ocorreguts i recorda l'existència de la fossa comuna i dels diversos nínxols on jeuen les restes de milers de persones. La cerimònia, que s'ha clos amb una ofrena floral, ha estat conduïda per l'actriu Annabel Totusaus i ha comptat amb l'acompanyament musical de la violoncel·lista Esther Vila, a més de lectures poètiques i testimonis directes. 

Aquesta acció institucional és el resultat directe d'una rigorosa investigació impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica, elaborada per l'historiador Marcos Robles a partir d'una recerca prèvia de Carles Serret, responsable de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi. L'estudi confirma un augment extraordinari i colpidor de la mortalitat entre els anys 1936 i 1939 en centres com el de Sant Boi de Llobregat, l'Institut Mental de Sant Andreu, el Sanatori Martí Julià de Salt o l'Institut Pere Mata de Reus. 

Segons detalla la investigació, en determinats períodes de la guerra les defuncions van arribar a afectar prop del 75% dels pacients ingressats. Aquesta tragèdia humana va ser el resultat d'una combinació de factors extrems en un context de col·lapse: la manca severa d'aliments i desnutrició, la sobrepoblació de les instal·lacions, les pèssimes condicions materials i, per damunt de tot, la vulnerabilitat extrema que patien les persones amb trastorns mentals en una societat en guerra. Amb la col·locació del plafó i l'acte d'avui, Sant Boi i el Govern aconsegueixen treure a la llum una realitat dolorosa que havia quedat injustament relegada a l'oblit.

Redacció/Fotos: Aj. Sant Boi de Llob.