El Baix Llobregat aboca 123.000 vehicles al veto ambiental del 2028
El primer informe de l'Observatori Comarcal revela que el 22% del parc mòbil té etiqueta B i perdrà el dret a circular d'aquí a dos anys per les ZBE.
L'Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat, per primera vegada en la seva història, un estudi monogràfic exhaustiu sobre la composició, antiguitat i característiques del parc de vehicles i el cens de conductors de la comarca amb dades oficials de la Direcció General de Trànsit (DGT) corresponents a l'any 2025. Les conclusions de l'informe encenen les alarmes de la planificació territorial: un 22% dels vehicles matriculats a la comarca (123.063 unitats) disposen actualment del distintiu ambiental B, una etiqueta que, segons la normativa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), els impedirà circular a partir de l'1 de gener de 2028. Aquesta dada esdevé crítica si se suma al 18,2% de vehicles (102.051) que ja no tenen cap mena de distintiu.
L'estudi evidencia una comarca altament motoritzada, on conviuen prop de 850.000 habitants amb un cens de 477.212 conductors actius i un volum total de 560.584 vehicles. L'anàlisi de les dades certifica una marcada escletxa de gènere en l'accés a la conducció, ja que només el 42,6% dels conductors són dones. En termes relatius, la taxa comarcal se situa en 556,9 conductors per cada mil habitants, una proporció que varia substancialment entre l'univers masculí (652,9 ‰) i el femení (464,9 ‰).
A escala municipal, Collbató lidera el pes relatiu de conductors amb un 698,5%, seguit de prop per Torrelles de Llobregat (669,6%) i Sant Esteve Sesrovires (668,8%), localitats amb una alta dependència de la mobilitat privada. A l'altre extrem, les grans ciutats urbanes contigües a Barcelona, com Cornellà de Llobregat (479,5%) i Esplugues de Llobregat (499,6%), registren taxes clarament inferiors a la mitjana de la comarca gràcies a una major densitat de transport públic.
Predomini absolut de la gasolina i símptomes d'envelliment
La radiografia de la tipologia de vehicles mostra que els turismes representen el 67,9% de la flota comarcal (372.726 unitats). La resta del parc es distribueix entre motocicletes (18,6%), furgonetes (6%), camions (4,8%) i ciclomotors (2,6%). Per municipis, Martorell destaca com la localitat amb el percentatge més alt de turismes (80,1%), mentre que Sant Just Desvern es posiciona com el territori amb més presència de motocicletes (29,5%). L'activitat logística i industrial col·loca el Papiol com el municipi amb més furgonetes (9,6%) i camions (8,5%), i Corbera de Llobregat registra la taxa més alta de ciclomotors (3,3%).
Pel que fa a la sostenibilitat i l'antiguitat, el diagnòstic de l'Observatori és preocupant. Els turismes tenen una mitjana d'edat de 10,7 anys, les furgonetes escalen fins als 11,5 anys i els camions arriben als 13,7. El sector més envellit és el de les dues rodes de baixa cilindrada: els ciclomotors tenen una antiguitat mitjana de 18 anys. La gravetat de les dades s'accentua en comprovar que el 37,0% dels turismes superen els 15 anys d'antiguitat, i d'aquests, un 8,8% té més d'un quart de segle de vida. A l'inrevés, la taxa de renovació és feble: només el 17,9% té menys de quatre anys.
La dependència dels combustibles fòssils tradicionals continua sent aclaparadora al Baix Llobregat: la gasolina és el combustible del 62,5% dels vehicles i el dièsel en representa el 34,6%. En contrast, els vehicles electrificats només suposen l'1,8% del total comarcal, acompanyats d'un residual 0,8% de vehicles de Gas Liquat del Petroli (GLP). En aquest àmbit, Sant Just Desvern té la taxa més alta de motors de gasolina (70,6%), Olesa de Montserrat encapçala els motors dièsel (44,9%), Abrera lidera la transició elèctrica (5,2%) i Molins de Rei té el pic de vehicles amb GLP (1,3%).
L'etiqueta 'C' domina el mercat i la franja 'B' encén les alarmes
L'anàlisi de l'etiquetatge ambiental reflecteix que el distintiu C és el més estès a la comarca amb un 49,3% (276.178 vehicles), seguit de l'amenaçat distintiu B (22%). Els vehicles considerats nets són encara minoritaris: només el 3,1% gaudeix de l'etiqueta Zero Emissions (elèctrics purs o híbrids endollables de gran autonomia) i un 7,5% disposa del distintiu ECO. Martorell (10,1%) i Sant Esteve Sesrovires (9,8%) encapçalen el rànquing de flotes Zero, mentre que Molins de Rei lidera la presència de vehicles ECO (8,7%). Per contra, Olesa de Montserrat és el municipi amb més vehicles atrapats en l'etiqueta B (27,1%), seguit d'Esparreguera (25,1%) i Abrera (24,8%).
Urgència institucional: cap a un transport intracomarcal eficient
A mode de conclusió, l'Observatori Comarcal creua aquestes dades amb l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF), constatant una realitat complexa: tot i que la mobilitat activa (a peu o en patinet) representa el 61% dels desplaçaments interns, el vehicle privat absorbeix el 32,9% dels viatges enfront d'un residual 6,1% que opta pel transport públic.
Davant d'aquest escenari, i preveient l'impacte de les restriccions del 2028 sobre una població amb una flota envellida, l'organisme conclou que és una urgència institucional dissenyar alternatives per a la mobilitat obligada (motius laborals i d'estudis). L'informe fixa com a prioritats absolutes per a les administracions locals la millora de les freqüències de l'autobús intracomarcal, l'extensió del tramvia com a eix transversal i intermodal, i la creació d'infraestructures de connexió ràpides amb les xarxes de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Rodalies.
Redacció/Fotos: Consell Comarcal
