Qui paga els plats trencats quan l'administració s'equivoca?
Featured

Qui paga els plats trencats quan l'administració s'equivoca?

És hora que els representants i les institucions públiques assumeixin els seus errors amb assegurances de responsabilitat civil en lloc de traspassar la factura de les patinades judicials al veïnat.

En la gestió pública s'ha instal·lat una dinàmica tan perversa com habitual: quan els representants polítics o els gestors de les institucions cometen un error —o quan un conflicte urbanístic acaba en una costosa sentència judicial, com la del Sector 21 a Sant Andreu de la Barca—, la solució automàtica de l'equip de govern de torn és acudir a la bústia de la ciutadania. Tres milions d'euros de sanció no són una xifra menor, i la pretensió d'absorbir aquesta llosa a costa de tornar a apujar l'IBI per quarta vegada en aquest mandat no només ofega les famílies, sinó que dinamita el principi bàsic de responsabilitat pública.

És inadmissible que el contribuent funcioni com una assegurança a tot risc a fons perdut per a les erraments de l'administració. En el sector privat, qualsevol professional o directiu respon dels seus errors amb una assegurança de responsabilitat civil o amb el seu propi patrimoni. Per què en la política municipal la resposta és sempre socialitzar les pèrdues mitjançant més impostos? Les administracions públiques i els seus representants haurien d'assumir les seves responsabilitats de forma directa, comptant amb cobertures de responsabilitat civil o assegurances personals que responguin per les negligències o les males gestions que deriven en patacades judicials.

Resta frustrant comprovar com, havent-hi vies alternatives —com l'optimització de recursos extraordinaris, la tisorada en partides prescindibles de protocol i espectacles, o una gestió urbanística eficient—, l'opció prioritària torni a ser la via ràpida de la pressió fiscal. Governar exigeix rigor, planificació i, sobretot, l'ètica de no traslladar les conseqüències dels errors pròpis a aquells que amb els seus impostos ja sostenen el dia a dia del municipi. Els veïns no són un caixer automàtic per esmorteir la factura de les patinades institucionals.

Mariano Martínez