Crònica d'una resistència silenciada: quan l'eco del poble s'ofega en la indiferència
Una anàlisi de la retòrica socialista i la realitat política actual
Des de fa anys, una ombra de silenci s'abat sobre aquells que s'atreveixen a alçar la veu. Un mantell de menyspreu i indiferència cobreix les seves paraules, com si intentessin apagar poc a poc la flama de la dissidència. Els mateixos que s'erigeixen com a adalils de la veritat, teixeixen una xarxa de mentides i confusions, buscant desviar l'atenció de les fosques veritats que jeuen sota la superfície.
El seu discurs, revestit d'honestedat i preocupació pel poble, amaga una realitat molt més ombrívola. Utilitzen els dèbils com a escut, desviant la mirada de la seva tirania, incompetència i manca d'escrúpols. La recent catàstrofe de la DANA a València ha estat un cru recordatori de la fragilitat d'un sistema que s'esfondra davant l'adversitat. La improvisació i l'ocultació són les seves senyes d'identitat, mentre s'aferren als seus privilegis, alimentats per l'ego i el poder heretat d'un llegat històric.
Cinquanta anys han transcorregut des d'aquells temps foscos, i ara pretenen glorificar el jou de la dictadura, agitant el fantasma del passat amb 100 actes públics per justificar el seu present. Però, quina classe de "societat del benestar" han construït? Una en què l'esforç i el talent són insuficients, on la lleialtat al partit es premia amb ajudes i privilegis?
A Catalunya, un "règim autoritari" controla les institucions, des de la Generalitat fins als ajuntaments de les principals ciutats. La seva obsessió per controlar la riquesa i la societat asfixia la prosperitat i la competència, mentre titllen de "feixista" a tot aquell que s'atreveix a qüestionar el seu poder.
Els pilars de la seva retòrica, la justícia social, la solidaritat, el progrés, els drets laborals, els serveis públics, la democràcia i la pau, s'han convertit en meres paraules buides. La igualtat s'ha transformat en victimisme, la solidaritat en paternalisme, el progrés en dependència, els drets laborals en precarietat, els serveis públics en ineficiència, la democràcia en manipulació i la pau en utopia.
La solidaritat del poble, demostrada en moments de crisi com la DANA a València o el volcà de La Palma, contrasta amb la inacció i la ineptitud dels polítics. El progrés, que antany va ser fruit de l'esforç i el talent, ara depèn de les imposicions europees i de les omnipresents plataformes digitals que emmagatzemen les nostres vides. Els drets laborals s'esvaeixen davant la inflació i la destrucció de la classe mitjana, mentre que els serveis públics es deterioren sota la mala gestió.
La democràcia, que hauria de ser sinònim de transparència i participació, s'ha convertit en un escenari de manipulació i engany, on els "xiringuitos" proliferen a costa del ciutadà. La pau, un anhel universal, es dilueix davant els interessos personals i la set de poder.
Les expressions emotives i properes, com "companys i companyes", "junts i juntes" o "la força de la gent", ressonen buides en un context de promeses incomplertes i discursos buits. La ciutadania, cansada de ser silenciada i manipulada, exigeix un canvi real. Un canvi que passi per la transparència, la responsabilitat i la defensa dels interessos comuns per sobre dels particulars.
Mariano Martínez
