Clara Segura guanya el Goya a la Millor Actriu de Repartiment

L’actriu santjustenca, molt emocionada en el moment de recollir el guardó, va voler agrair aquest reconeixement “a la meva família, per connectar-me a la terra. A l'equip tècnic i de producció del 47. Aquesta peli és de les veïnes i els veïns de Torre Baró”

Nit del cinema espanyol ahir a Granada. L'Acadèmia de Cine espanyola va repartir aquest dissabte els Premis Goya 2025 des del Palau de Congressos i Exposicions. Amb catorze nominacions, “El 47” va encapçalar el nombre de nominacions, i precisament la pel·lícula va ser la més premiada. Entre els guardons, hi va haver el de la Millor Actriu de Repartiment, que va ser per a Clara Segura. 

L’actriu santjustenca va dedicar el Goya als veïns i veïnes de Torre Baró. “Quina emoció. Gràcies a l'Acadèmia per aquest premi que em fa tanta il·lusió compartir amb les actrius nominades. Tinc el cor dividit. Us vull”, va començar Segura, amb la veu entretallada per l'emoció. La intèrpret baixllobregatina també va voler agrair al seu entorn més pròxim i a l'equip de la pel·lícula: “A la meva família, per connectar-me a la terra. A l'equip tècnic i de producció del 47. Aquesta peli és de les veïnes i els veïns de Torre Baró.”

El seu discurs però va ser més enllà dels agraïments i es va convertir en una reivindicació. Segura va recordar la figura de Carme, el personatge que interpreta en la pel·lícula, una dona que va protagonitzar una “revolució silenciosa” ensenyant català a nens i nenes, així com a dones que mai havien tingut accés a l'educació. “L'educació ens permet ser més lliures, poder pensar, qüestionar, rebel·lar-nos”, va afirmar l'actriu, subratllant la importància del coneixement com a eina d'emancipació.

En un context polític i social en el qual el discurs de la por sembla guanyar terreny, Clara Segura va llançar un missatge contundent: “Ara més que mai, enfront de polítiques de la por que pretenen fer-nos menysprear al diferent, no poden fer-nos oblidar que tots vam ser estrangers i que la terra no ens pertany. Només ens acompanya una estona mentre vivim.”

Redacció / Fotos: Arxiu