Aquest equipament municipal, situat al soterrani del Castell del Borni, pateix una infecció fúngica i microbiana en milers de documents de la qual, després de vuit anys, el consistori només n’ha resolt el 19%, segons l’entitat de l’Avenç
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, es va publicar un manifest directe cap a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat denunciant la delicada situació que pateix l’Arxiu Històric de la ciutat (AHCC). Segons la missiva, des del 2016 aquest equipament municipal, situat al soterrani del Castell del Borni, pateix una infecció fúngica i microbiana en milers de documents de la qual, després de vuit anys, el consistori només n’ha resolt el 19% i que impedeix l’accés general i les funcions d’ús públic segons preveu la llei.
El manifest, promogut per l’Avenç de Cornellà, és una més de les reclamacions públiques que aquesta entitat que vetlla pel patrimoni cultural local ha endegat els darrers anys sol·licitant a l’alcalde Antonio Balmón el seu compromís amb l’equipament. L’Avenç recorda que l’estat arxivístic de la ciutat és ja d’allò més fràgil, atès que abans d’aquesta infecció, en el passat l’Arxiu Històric ja fou cremat el 1870 durant la Revolta de les Quintes i, durant la Guerra Civil espanyola, es perderen també obres clau quan la CNT-FAI saquejà críticament l’antiga església de Santa Maria i en cremà l’Arxiu Parroquial. El document publicat diumenge insta amb urgència a que el consistori baixllobregatí, que en té assumides les competències plenes, assigni els recursos necessaris que permetin garantir la desinfecció total i àgil dels volums afectats, així com reobrir- ne l’accés lliure i també dignificar-lo amb un pressupost tècnic i de personal que n’asseguri el funcionament íntegre com a espai d’interès clau per a la cultura, la investigació i la memòria històrica.
La petició ha rebut un suport massiu i inequívoc tant pel conjunt d’associacions locals, com també per diversos agents culturals, educatius, divulgatius i acadèmics de referència de tot Catalunya. Arxivers sense Fronteres, l’Associació de Professionals de l’Arxivística de Catalunya, l’Associació de Conservadors- Restauradors de Catalunya, diverses societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans, així com CCOO del Baix Llobregat, la Federació d’Associació de Veïns cornellanenca i fins a divuit escoles del municipi hi han expressat la seva adhesió. També ho ha fet l’associació dels descendents de Joan Maragall, poeta referent de les lletres catalanes que estiuejà en un mas de la ciutat que encara duu el seu nom.
MANIFEST (clíca aquí)
ADHESIONS (clíca aquí)
De fet, diverses de les institucions sotasignades lamenten que, després de vuit anys, l’estat d’algunes obres podria estar ja compromès de manera irreversible. A títol personal, també l’han signat més d’una quarantena de veïns, cornellanencs destacats de l’activisme cultural i personalitats del món acadèmic, universitari i cultural, com ara els dos exalcaldes Frederic Prieto i Joan Seijo, les escriptores Montserrat Galícia i Empar Fernández o els historiadors de l’art i professors universitaris Albert Velasco i Santos Mateos.
Redacció / Fotos: Arxiu
