Notícies de Política del Baix Llobregat

El tancament del servei sanitari del barri Gavà Mar de Gavà ha generat incredulitat i mal ambient entre els veïns i també entre la classe política de la ciutat, d’uns 46.000 habitants.

L’alcalde, el socialista Joaquim Balsera, ha censurat la decisió del Govern de la Generalitat perquè, segons els eu criteri, és "profundament injusta".

El dirigent del PSC considera que els plans de Salut vers el dispensari de Gavà, tancat en teoria durant l’estiu -fins al 15 de setembre-, no són acceptables.

Balsera ha criticat especialment “la manera” (una carta del conseller  de Salut, Boi Ruiz, a l'Alcaldia de Gavà) en què “el Govern ha comunicat” la retallada.

La mesura suposa la desaparició definitiva del dispensari d’una urbanització ubicada a uns quilòmetres del centre de la localitat, on s’hi concentren la majoria de serveis.

Fonts municipals han explicat que la construcció del tercer CAP a Gavà és una mica més lluny ara, una vegada un barri de la ciutat ha perdut el servei de dispensari.

Els membres del Consell d’Administració de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), nomenats pel Ple extraordinari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de juliol passat, han escollit els òrgans de govern d’aquesta entitat. L’acte ha estat presidit pel vicepresident de l’ÀMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón.

Els nou membres del Consell han designat com a president de l’IMT a Eduard Freixedes, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i com a vicepresident a Antonio Poveda, alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de Transports i Mobilitat de l’AMB.

L'Institut Metropolità del Taxi (IMT) és un organisme autònom que depèn de l'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB). La seva funció se centra en l'administració i la gestió del servei del taxi d'aquest territori. És la institució encarregada d'establir les normes de prestació del servei com atorgar la credencial d'aptitud del taxista o establir les normes per la transferència de llicències.

Agustí Cortés les obligó a arriarla el pasado día 11 de septiembre, según ha informado la entidad a través de un comunicado.

Los Campaneros se negaron aquel día a hacer el tradicional repique de campanas con motivo de la Diada Nacional y han anunciado su disolución tras 15 años de actividad.

Els nombres 2 i 3 de la llista de CiU a les eleccions municipals de Viladecans, Carme Tatjé i Adrià Muros, han abandonat el grup municipal convergent a l'Ajuntament després de denunciar que han estat víctimes "d'enganys i manipulacions" per part de l'executiva local de CDC.

Tatjé i Muros, que mantindràn la seva acta com a regidors al el grup mixt, han mostrat les seves discrepàncies amb el portaveu de CiU a Viladecans, Carles Lozano, al que acusen d'haver-los enganyat amb el consentiment de l'executiva local sorgida després de les eleccions municipals, segons els dos regidors, constituïda "il·legalment".

Els dos asseguren que la nova executiva ha estat designada per "una imposició personal i sense consens".

Per la seva banda, el comitè executiu local ha enviat avui un comunicat on demana als dos regidors que renunciïn a l'acta i en el que defensa que "de cap manera pot estar justificat que dos dels regidors electes hagin adoptat un camí en solitari realitzant actuacions al marge de la línia marcada pel partit". El comitè insisteix en què la direcció de CDC havia convocat repetidament als regidors Tatjé i Muros a participar al debats interns, però "es negàven a assistir-hi". "Sempre han actuat al marge del Grup Municipal", assegura el comunicat.

El Grup local de CiU de Viladecans, el formen ara el Cap de llista i portaveu, Carles Lozano, i la portaveu adjunta Esther Lligadas.

"Amb el suport de la direcció local i comarcal del partit continuarem el nostre compromís amb Viladecans",expliquen.

El alcalde de Castelldefels, Manu Reyes (Barcelona, 1976), cuenta desde este lunes en su gobierno con CIU, además de los independientes de AVVIC.

El acuerdo entre PP y CIU se ha producido tres meses después de las elecciones del pasado 11 de junio. Ha sido necesario todo un  verano para que los nacionalistas rebajaran sus exigencias y pasen finalmente a integrar el gobierno liderado -en minoría hasta ahora- por el vencedor de los comicios, Manu Reyes.

La líder local de CIU,  Anna María Pérez, quien exigió, en vano, la alcaldía a Reyes –y también al PSC- durante las  negociaciones postelectorales, ha aceptado  formar parte del nuevo  gobierno tripartito de Castelldefels.

Se trata del tercer tripartito consecutivo en Castelldefels, tras siete años de alianza entre PSC, ICV y CIU.

El pacto se gestó en Castelldefels entre el sábado y el domingo- el día de la Diada de Catalunya-, según varias fuentes consultadas por LAPREMSADELBAIX.

El acuerdo llega rodeado de un halo de polémicas nacionalistas asociadas al Onze de Septembre (en Badalona, en el mismo Castelldefels) y a la inmersión lingüística, ha cogido desprevenido a más de un agente sociopolítico en Cataluña. Unas polémicas que habían alejado notablemente a ambas formaciones. De esa manera, el pacto se ha alcanzado en el momento más inesperado.

En opinión de Reyes, el pacto "dará estabilidad al gobierno municipal, y permitirá ejecutar muchos de los proyectos que aún están pendientes".

El PP fue por primera vez la fuerza más votada en una ciudad gobernada ininterrumpidamente por el PSC durante 32 años. Se trata, a la vez, del primer triunfo de los conservadores en una localidad del Baix Llobregat, tradicional vivero de votos socialista, y en cualquier ciudad de Cataluña con más de 50.000 habitantes.

H. Marín     

L'Àrea Metropolitana de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Castelldefels, ha el·laborat el projecte executiu del tercer tram. El projecte ha estat redactat d'acord amb els criteris municipals i les directrius de la llei de costes.

La futura ordenació d'aquest tram, d'un quilòmetre de longitud, donarà continuitat al llarg tram de passeig ja existent, renovat els últims anys, i que finalitza a l'alçada de l'avinguda de la República Argentina, segons han informat des del gabinet municipal de premsa de Castelldefels.

El tram nou anirà sobre el recorregut actual, entre la esmentada avinguda, que unneix la platja amb l'estació del barri del Baixador, i el límit amb el termini municipal de Les Botigues de Sitges, on s'unirà al també projectat tram que arribarà fins al Port Ginesta (Sitges).

Tram rodat i peatonal

A diferència del que ha succeït a l'hora d'acometre la segona fase, inaugurada l’estiu del 2009, en aquesta tercera sí que coincideix el tram rodat amb el peatonal, ja que no hi ha edificis entre els dos.

Per aquest motiu, el tram tindrà entre 17'5 i 20 metres d'amplada total. I això permetrà que la vorera-passeig del costat mar tingui 6'5 mts d'amplada, a més de 2'6 mts de carril-bici.

Fins assolir els 17'5 i 20 mts, s'afegiran dos carrils per la circulació de vehicles, també en ambdós sentits, una filera d'aparcament en cordó en el costat muntanya i la vorera d'aquell costat.

Supressió d’aparcament en bateria

Així, es suprimirà l'actual línia d'aparcament en cordó al costat mar.

Durant aquesta intervenció s'urbanitzaran sis nous accessos a la platja, equipats amb dutxes i mobiliari per a la temporada de bany.

Es preveu la implantació de tres possibles xiringuitos de menjar, segons fonts properes a l’alcaldia de Castelldefels.

Revisió de la segona fase del passeig per a vianants

L'Ajuntament demanarà al Ministeri que faci més ample el passeig per a vianants de la segona fase, inaugurat fa dos anys, perquè el considera insuficient.

El consistori disposa ara d'un nou argument per fundamentar la seva petició. Es tracta del fet que la tercera fase torna a tenir l'amplada de la primera, i que la seva voluntat és integrar el carril per a bicicletes dins del passeig per a vianants.

Allunyar les bicicletes dels cotxes

Durant les pròximes setmanes està prevista l'eliminació del carril bici ubicat al passeig marítim, i que va comportar l'eliminació d'un dels dos carrils de trànsit de vehicles al costat mar. L'equip de govern ha anunciat que pren aquesta decisió per preservar la seguretat dels ciclistes i dels conductors i evitar la congestió de vehicles.

Serà a l'església de Sant Baldiri, davant la tomba de l’antic conseller en cap Rafael Casanova.

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la ministra de Defensa, Carme Chacón, encapçalaran aquest diumenge la celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Sant Boi.

L'acte central serà la tradicional ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova, a l'església parroquial de Sant Baldiri. L'alcalde, Jaume Bosch, hi ha convidat representants de les principals institucions i forces polítiques del país i de la societat civil catalana.

El museu de la ciutat, situat a la casa on va viure Rafael Casanova, s'estrena com a escenari de l'Onze de Setembre enguany.

Autoritats confirmades

A més d'Artur Mas i Carme Chacón, la llista d'autoritats que han confirmat l'assistència a l'ofrena floral inclou el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, representants de la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, els alcaldes i alcaldesses dels 30 municipis del Baix Llobregat i membres dels grups parlamentaris, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i més d'un centenar d'entitats locals.

Sant Boi i Rafael Casanova

Casanova va viure a la casa pairal de Can Barraquer, seu del Museu de Sant Boi des de la primavera passada.

El Museu s'estrena enguany com a escenari de la diada celebrant una jornada de portes obertes al llarg del matí.

S'hi podran veure l'exposició permanent "Rafael Casanova i el seu temps" i l'exposició temporal "Diades. L'11 de setembre a Sant Boi", mostra gràfica commemorativa del 35è aniversari de la històrica manifestació de 1976.

La UE Santboiana, protagonista en la hissada de la senyera

Abans de l'ofrena floral, davant l'església de Sant Baldiri s'hissarà la bandera catalana i s'interpretarà el Cant de la Senyera.

L'entitat encarregada de lliurar la senyera a les autoritats serà aquest cop la Unió Esportiva Sanboiana, amb motiu dels 90 anys d'història de l'entitat, degana del rugbi català.

El cap del PPC a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha demanat la supressió dels consells comarcals del Baix Llobregat i Barcelonès, i ha subratllat la necessitat de reformular aquests ens públics.

El regidor popular ha apostat perquè l'Àrea Metropolitana de Barcelona assumeixi les competències que exerceixen aquests organismes.

"L'objectiu sería evitar un xoc de responsabilitats i guanyar en eficàcia", va dir Fernández Díaz en un acte a les festes del barri de Gràcia.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat és l'òrgan de govern i d'administració de la comarca que dóna compliment al manament estatutari que atribueix a la comarca el caràcter de peça necessària de l'organització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi.