Els acusen dels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat a causa de l'atestat policial realitzat després d'una manifestació de fa set anys contra el pla Caufec.
Sis veïns d'Esplugues seuen, a partir d’avui, durant tres dies a la banqueta dels acusats de la sala més gran de la Ciutat de la Justícia i s'enfronten a demandes de presó per part de la Fiscalia (entre dos anys i dos anys i tres mesos) i l'acusació dels Mossos d'Esquadra (entre dos anys i quatre anys i tres mesos). Els acusen dels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat a causa de l'atestat policial realitzat després d'una manifestació de fa set anys contra el pla Caufec.
En aquella manifestació on hi participaven un miler de persones no va haver cap detenció ni identificació però un dels redactors de l'atestat, "el Mosso d’Esquadra Jordi Arasa, va creure oportú atribuir una llarga llista de fets delictius a sis persones conegudes en la vida associativa i popular espluguina", s'explica des de la plataforma. L'origen d'aquest judici és la mobilització contra el pla Caufec des de 1991 i que entre els anys 2004 i 2009 va incloure multitud de mobilitzacions que fins i tot van aturar les obres del projecte urbanístic a la falda de Collserola.
El col·lectiu de suport als encausats ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ sempre ha denunciat la criminalització de la protesta i la selecció d'unes persones com a caps de turc d'un càstig que arriba anys després de fer fallida el projecte i quan, “casualment Sacresa i l'ajuntament d'Esplugues volen tornar a engegar el rebatejat com a Porta BCN.”
Segons la plataforma, “totes les mobilitzacions de la Plataforma Popular contra el pla Caufec es van emmarcar dins d'una pràctica de desobediència civil no violenta i aquesta manifestació no va ser cap excepció. Aquestes persones que ara jutgen no van ser les úniques que van impulsar aquesta lluita ecologista i contra l'especulació, però sí són les úniques que seran jutjades. Membres històrics d'Associacions Veïnals amb edats que superen la cinquantena o seixantena d'anys i que aquell 6 d'octubre de 2007 van notificar la manifestació a l'ajuntament, van parlar davant de la premsa i amb megàfons als diferents barris, portaven la pancarta de capçalera o van facilitar la infraestructura i logística per a què la mobilització es pogués desenvolupar no han estat encausats en aquest procés penal.”
El comunicat de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ també explica que el document on l'advocada dels Mossos arriba a demanar fins a quatre anys i tres mesos de presó per dos dels encausats “tota l'estona fa referència a un genèric «els manifestants» en comptes d'atribuir responsabilitats en els suposats delictes comesos. Afirma que els encausats intenten amagar la seva identitat sota perruques i disfresses de pallasso i a la vegada que són fàcilment identificables. La policia afirma que no va poder reconèixer als suposats agressors de deu agents suposadament lesionats i set anys després no ha estat capaç de fer cap diligència d'investigació.”
Els encausats han exigit fins al darrer moment la retirada dels càrrecs i, fins i tot, van acceptar la possibilitat d'un pacte amb l'advocada dels Mossos que en cap moment, “ha volgut negociar la seva petició de condemna. En comptes d'això, l'erari públic fa set anys que sufraga la despesa d'un procés tan llarg que afegeix més col·lapse al sistema judicial i tindrà la sala més gran de la Ciutat de la Justícia ocupada durant tres dies. Aquests tres dies no es jutja a 6 persones per haver comès uns suposats delictes sinó que es pretén criminalitzar el dret a la protesta i a la llibertat d'expressió.”
Redacció / Foto: Mossos d’Esquadra
