L’espiritualitat entre els joves ha arribat a mínims històrics, on només un 36% de la població entre 16 i 24 anys afirma tenir creences religioses
Sona la campana de l'església quan Clara Prats acaba la jornada amb el seu grup a l'esplai. Sona la campana quan Joel Rubio comença les activitats del seu Grup de Fe. Sona la campana quan Yeray Plaza prepara la Setmana Santa o quan resa abans d'una missa. Sona la campana quan Judith Sebastián entra a la parròquia del Camí Neocatecoomenal. Aquests són alguns exemples de les activitats que fan avui dia els joves cristians.
L'any passat es va registrar a Catalunya un rècord històric: segons el Baròmetre de religiositat del DGAR (Direcció General d’Afers Religiosos) només el 48% de la població té una creença religiosa, una xifra estranya tenint en compte que fa menys de cinquanta anys en representaven el 90%. Segons Víctor Blanco, investigador de l'ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió), aquesta dada pot estar relacionada amb la modernització, el feminisme i el canvi d'idees general de la nostra societat. Potser per aquest motiu les creences religioses entre els joves de 16 a 24 anys baixin fins al 36%.
Amb aquestes dades, és lògic pensar que la religió cristiana està en perill d'extinció, com asseguren diferents mitjans del nostre país. Tanmateix, com tot a la vida, la qüestió és adaptar-se, crear i compartir noves maneres de viure la fe més d'acord amb els valors de les noves generacions. Com afirma Ramon Muray, capellà salesià, “avui hem de ser més flexibles.”
Això és una cosa que posa en pràctica Joel Rubio, un jove cristià de 21 anys. Cada divendres acudeix a la parròquia salesiana del seu poble, Sant Boi de Llobregat, per reunir-se amb el seu Grup de Fe. Aquesta activitat es promou a l'escola dels Salesians des que són petits, ensenyant-los la fe a través d'activitats i jocs.
Joel Rubio amb el seu grup de fe. Salesians, Sant Boi de Llobregat
Quan creixen, comencen a elaborar un projecte de vida que desenvolupen i actualitzen any rere any i col·laboren en activitats per a la parròquia. Un exemple és la preparació de decorats per a la missa del dia de Maria Auxiliadora, el 25 de maig, o la recaptació de fons per a l'Esplai Arrels, un espai de diversió i ensenyament cristià. Així, Joel ha après que compartir cada divendres amb altres companys creients i el capellà de la parròquia és una manera de viure la fe que tan comuna com anar a missa.
Hi ha altres joves que prefereixen gaudir de la cara oposada: ser educadors en comptes d'aprenents. És el cas de Clara Prats, la monitora de 20 anys de l'Esplai Flor de Neu, a Sant Vicenç dels Horts. Cada dissabte dedica la tarda als nens que acudeixen a aquest espai i, a través d'activitats, jocs i pregàries, comparteix les reflexions de les paraules de la bíblia amb els més petits. Ella assegura que “anar a missa s'està perdent”, ja que, en aquest Esplai, només es fa una petita missa amb les famílies a principi de curs, a l'octubre. Tot i això, compten amb un 'consiliari', Josep Sallarès, que ajuda els monitors i els nens per no perdre “el seu sentiment per la religió.”
Clara Prats amb el seu grup de l’esplai Flor de Neu, Sant Vicenç dels Horts
En canvi, altres persones com Yeray Plaza, jove cristià de 22 anys, basa la seva fe en la preparació de la Setmana Santa a Sant Vicenç dels Horts, “el moment més especial de l'any” per a ell. Bàsicament, es dedica a preparar la Mare de Déu perquè els portants carreguin amb ella els dies de processó, i a acompanyar tot el grup al costat del Germà Major, l'encarregat de l'esdeveniment.
Yeray Plaza amb la verge a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, Sant Vicenç dels Horts
Pot ser que el més semblant a l'estàndard de catolicisme que tenim tots al cap sigui l'experiència de Judith Sebastià, creient i practicant de la religió cristiana de 21 anys, que pertany a una de les comunitats del Camí Neocatecomenal, un vessant de l'església catòlica.
Això significa dedicar el cap de setmana a la seva parròquia, a Sant Vicenç dels Horts. Durant la setmana, cada comunitat s'ajunta per fer lectures de l'evangeli i compartir quina és la seva manera d'interpretar-les, o quins significats han tingut a tota la Bíblia les paraules que apareixien al text. Els dissabtes es porta a terme l'eucaristia, una missa on s'ajunten totes les comunitats. Per acabar la setmana, els diumenges es fa els 'laudes', en què donen gràcies a déu, fan lectures de l'Evangeli i fan una ronda d'experiències per compartir com està anant la seva vida a cada moment. Com afirma Judith Sebastián “el que és bonic del camí és sentir Déu en les coses que fas dia a dia.”
Judith Sebastian a la parròquia Sant Antoni de Pàdua, Sant Vicenç dels Horts
És amb aquests exemples que es pot entendre la frase de “no és la quantitat, és la qualitat”. Al cap i a la fi, ara hi ha altres maneres de viure la fe que no es basen en anar a missa els diumenges i seguir les indicacions de cada rector, sinó que cada cop compta més l'experiència personal en l'espiritualitat. Per tant, que cada vegada hi hagi menys joves cristians “no significa que aquesta religió desaparegui a Catalunya ni Espanya”, com assegura Víctor Blanco, sinó que en molts espais religiosos, s'està duent a terme una evolució per adaptar-se a la nostra societat canviada i canviant.
Clara Queralt / Fotos: Clara Queralt
