Des del 2016 i fins al juliol del 2022 s'ha passat de 144 persones per casos com la pèrdua d'autonomia o d'habitatge a 835 als municipis metropolitans
En els primers set mesos del 2022, només de gener a juliol, el CUESB (Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona) ha atès 835 persones per urgències i emergències a la metròpolis de Barcelona, ja sigui perquè han perdut l'autonomia (en el cas de les persones grans), perquè s'han quedat sobtadament sense habitatge, perquè necessitaven adquirir medicació urgent o aliments o perquè han hagut de rebre suport psicològic per la pèrdua sobtada d'un amic o familiar, entre d'altres. Això significa que s'ha multiplicat per sis el nombre de persones beneficiades des de l'any 2016, el primer en què aquest servei d'atenció psicosocial permanent i immediat va entrar en funcionament.
Des d'aleshores, l'augment de persones ateses ha estat notable tant en situacions d'urgència (114 persones l'any 2016 i 681 de gener a juliol del 2022) com d'emergència social (30 persones l'any 2016 i 154 de gener a juliol del 2022).
En el primer cas, el CUESB dona una resposta immediata en situacions de crisi social, és a dir, d'escassetat o de canvi brusc en la rutina diària de les persones. Un cop s'ha proporcionat l'atenció necessària, la persona o família es deriva a la xarxa de serveis socials municipals. El segon cas, el de les emergències socials, es dona quan una persona o una família ha estat víctima d'un incident crític, com per exemple un incendi. En aquests casos es proporciona l'ajuda necessària perquè les persones afectades puguin tornar a la normalitat al més aviat possible. Aquesta ajuda pot ser cobrint les necessitats bàsiques (menjar, allotjament, roba, medicació...), o bé proporcionant suport psicològic i acompanyament.
D'aquesta manera, el CUESB es consolida a la metròpolis de Barcelona, on intervé cada vegada més als seus municipis i cada vegada coneix millor les diferents realitats i necessitats de cadascun. Per a Guillem Espriu, cap de Polítiques Socials de l'AMB, "l'augment d'intervencions i de persones ateses es deu a que els municipis coneixen cada vegada millor el funcionament del servei i saben quan poden activar-lo, ja que està disponible 24 hores al dia, 365 dies a l'any.”
Intervencions per municipis
Segons les intervencions realitzades (no el nombre de persones ateses) des del gener fins al juliol de 2022, de les 354 urgències ateses, els municipis que sumen més atencions són Badalona (93), Santa Coloma de Gramenet (81) i Cornellà de Llobregat (53). De les 17 emergències socials ateses, els municipis que sumen més atencions tornen a ser Santa Coloma de Gramenet (7) i Badalona (5).
Aquestes xifres responen al fet que municipis amb un nombre més elevat d'habitants (217.000 a Badalona i 120.000 a Santa Coloma de Gramenet) tenen més probabilitats que calgui dur-hi a terme intervencions.
Municipis adherits
Actualment són 24 els municipis de l'AMB que estan adherits al conveni que manté l'ens metropolità amb l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per garantir l'assistència en cas d'urgències i emergències: Badalona, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
Per a tots aquests municipis, la cobertura suposa una ampliació de la seva carta de serveis socials, especialment a l'hora de cobrir necessitats que els propis recursos municipals no poden cobrir, com per exemple crisis ocorregudes en plena nit o que afectin un gran nombre de persones.
El nombre total de persones cobertes amb aquest servei és de 990.000, és a dir el 62 % de la població metropolitana, ja que la ciutat de Barcelona no està inclosa en aquest conveni. Quan el servei es va posar en marxa l'any 2016, hi havia 17 municipis adscrits.
Aquest servei té un cost per als municipis de 0,47 € per habitant i any. L'AMB fa, anualment, una aportació de 30.000 € en concepte de despeses peremptòries, és a dir, per si calgués comprar d'urgència medicaments, roba, bitllets de transport o similars.
Redacció / Fotos: Arxiu
