L’any 2020 es van produir un total de 5.881 a la comarca que representa una disminució del 6,6% respecte al 2019
Les dades de naixements al Baix Llobregat disminueixen respecte l’any anterior, seguint la tendència iniciada a partir del 2009 que s’ha vist accentuada per la crisi sanitària, sent la disminució acusada el mes de desembre (-24,3%), nou mesos després de l’inici de la pandèmia. L’any 2020 va haver-hi a la comarca 5.881 naixements, 418 menys que l’any anterior. Si es comparen les taxes brutes de natalitat, és a dir, els naixements posats en relació amb el total de població, es veu com aquest indicador també disminueix en relació amb l’any anterior i es situa en 7,1 naixements per cada 1.000 habitants. La disminució en el nombre de naixements que s’ha donat des del 2009 fins al 2020 ve explicada en part per la disminució de la població femenina en edat reproductiva fruit dels canvis en l’estructura de la població. Això significa que les noves generacions de dones que entren en l’edat reproductiva són menys nombroses que les generacions que surten d’aquesta edat. En els últims 10 anys, el nombre de dones entre 15 i 49 anys ha seguit baixant a la comarca de 202.956 el 2009 a 191.392 el 2019, fet que significa 11.564 dones menys en edat reproductiva.
Edat de maternitat
Pel que fa a l’edat en la qual es té descendència, se segueix confirmant el progressiu endarreriment de l’edat a la maternitat. En els darrers quaranta anys, els naixements per edat de la mare ha evolucionat a edats més tardanes. L’any 2020 l’edat mitjana a la maternitat s’ha situat en els 32,6 anys, creixent molt lleugerament respecte de 2019 (que era de 32,3 anys), i la moda (l’edat en què s’han produït més naixements) ha sigut els 36 anys.
A tot això, s’ha d’afegir l’estudi de la taxa de fecunditat, que és l’indicador que mesura la intensitat del fenomen de la natalitat i s’expressa en nombre de naixements per cada 1.000 dones en edat de tenir fills. El grup de 30 a 34 anys és el que presenta la taxa de fecunditat més elevada l’any 2020 (s’han produït 81 naixements per cada 1.000 dones d’aquesta edat). El següent grup d’edat amb una major taxa de fecunditat és el de dones de 35 a 39 anys (61 naixements per cada 1.000 dones), i a continuació es troba el grup de 25 a 29 anys (49 naixements per cada 1.000 dones). Aquestes dades, comparades amb els mateixos indicadors de períodes anteriors, confirmen de nou l’endarreriment de l’edat mitjana a la maternitat: amb el pas del temps, el grup de dones 35 a 39 anys ha superat en taxa de fecunditat el grup de 25 a 29 anys.
Fecunditat
L’indicador conjuntural de fecunditat, o nombre mitjà de fills per dona, ha baixat fins a 1,16 fills per dona l’any 2020. Aquest indicador conjuntural de fecunditat mostra diferències en funció de la nacionalitat de les mares, de tal forma que és més elevat entre les dones estrangeres (1,5 fills per dona) que entre les espanyoles (1,1 fills). La fecunditat més elevada de les dones estrangeres respecte a les espanyoles es dona sobretot en els grups d’edat de menys de 30 anys.
Entre els 30 i 34 anys són les dones espanyoles les que presenten taxes de fecunditat més altes, ja que concentren més la natalitat en aquest interval d’edat. Les dones estrangeres presenten la taxa de fecunditat més elevada entre els 25 i 29 anys. Precisament aquesta és la franja d’edat on hi ha més diferències entre les taxes de fecunditat de les dones espanyoles (39 naixements per cada 1.000 dones) i les dones de nacionalitat estrangera (87 naixements per cada 1.000 dones). L’edat mitjana a la maternitat en les dones espanyoles és de 33,1 anys, mentre que en les estrangeres és de 31,0 anys.
Per nacionalitat
La distribució total de naixements segons la nacionalitat dels pares mostra com el 2020 el nombre de naixements de mare estrangera suposa el 25,4% del total (en xifres absolutes, 1.497 naixements). Augmenta respecte l’any anterior la proporció de naixements de mares amb nacionalitat estrangera. La majoria dels naixements de mare estrangera han estat de dones amb nacionalitat marroquina (el 31,7% del total de naixements de mare estrangera). A continuació es troben els naixements de mares de nacionalitat pakistanesa (5,1%), hondurenya (4,8%), romanesa (4,7%), xinesa (4,3%) i colombiana (3,7%).
Aquest any 2020, les nacionalitats d’Amèrica central i del sud, es tornen a consolidar com les més importants en termes de nombre de naixements de mare estrangera, superant a les nacionalitats romanesa, xinesa i pakistanesa. La població estrangera també ha fet que en els darrers anys s’hagi modificat la composició de les parelles que tenen descendència: es veu així un descens de les parelles formades exclusivament per mare i pare espanyols (66,3% del total el 2020) en favor de les parelles mixtes (15%) o de pare i mare estrangers (16%).
Nom més freqüent
El nom més freqüent -el 2020- per a nena a la nostra comarca és Lucía, amb un 23,2% dels casos. Que desbanca a Martina, en tercera posició (19,4%). En segon lloc, els pares van escollir el nom d’Emma (21,4%). Laia (15,2%) i Mia (14,5%) van ocupar la quart i cinquena posició respectivament. Amira, amb un 7,6% és el nom emergent que puja amb més intensitat.
Per a nens, Leo va ocupar la primera posició del rànquing l’any passat amb un 20,1% dels casos, seguit de Marc (16,1%) -va ser el més utilitzat el 2019- i Lucas (15,4%). Mentrestant, Nil (14,7%) i Hugo (13,4%) van ocupar la quarta i cinquena posició respectivament. Max, amb un 11,7% és el nom emergent que puja més en el rànquing.
Redacció / Fotos Arxiu
