Durant la trobada es va explicar tres casos de bones pràctiques a Viladecans, El Prat de Llobregat i Barcelona
La formació ecosocialista va celebrar una trobada comarcal de càrrecs públics per donar a conèixer bones pràctiques des de l’àmbit municipal, presentant diversos projectes que s’estan duent a terme a diverses localitats. “La pobresa energètica és pobresa i com a tal s’ha de combatre des de les possibilitats que ofereix l’administració local. Un exemple n’és el Pla de Rescat Social de Sant Feliu de Llobregat, que supera la lluita concreta contra aquest tipus de pobresa i aborda l’exclusió social i la pobresa des d’un àmbit més integral. Això no obstant, el que sí que hem d’abordar des dels nostres ajuntaments de manera particular, és un nou model energètic i consum, que pot iniciar-se a escala local, com demostren les bones pràctiques que es presentaran”, va afirmar l’amfitriona i alcaldessa accidental de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz.
Seguint amb el fil argumental, el coordinador d’ICV Baix Llobregat i Conseller Comarcal d’Educació, Jordi Gil, va afegir que “cal un nou enfocament, una nova mirada al fenomen de la pobresa energètica, al seu abast i a la manera de combatre-la. No podem continuar buscant solucions transitòries per abordar problemes concrets, hem de buscar una resposta global que garanteixi que la gent dels nostres pobles i ciutats visqui dignament, amb el major confort a la llar i amb unes factures que s’adeqüin realment al seu consum. I on les empreses deixin de tenir la paella pel mànec i siguin les persones consumidores les que controlin els seus consums i l’ús de l’energia. En definitiva, hem d’abordar una transició energètica, malgrat que des del món local no tenim totes les eines, sí que podem iniciar”.
Projecte VilaWatt
Durant la jornada es van presentar tres bones pràctiques municipals. La primera, va ser el projecte VilaWatt de Viladecans, que aborda la lluita contra la pobresa energètica des d’un enfocament global de necessitat de canvi de model energètic. La directora del projecte, Irma Fabró, va explicar que la transició energètica és un objectiu important però encara allunyat de la ciutadania. Inclou les energies renovables però també l’estalvi passiu que disminueix les necessitats i la despesa en il·luminació, calefacció i refrigeració. Això requereix informació, pedagogia, aprenentatge, canvi d’hàbits i també modificacions en els edificis per fer-los més càlids a l’hivern i menys calorosos a l’estiu.
Fins ara s’ha parlat poc de l’estalvi passiu i s’ha practicat encara menys perquè la sostenibilitat és un concepte molt utilitzat en el llenguatge però també una cultura gens arrelada en l’àmbit privat i poc desenvolupada en les polítiques públiques. El projecte VilaWatt de Viladecans de 5,3 milions d’euros, amb el 80% finançat per la UE, aborda en un barri concret un problema endèmic en molts barris de la nostra comarca, sobretot en aquells pobles i ciutats que van tenir un creixement exponencial als anys setanta: les tres quartes parts dels seus edificis són anteriors a l’any 76 i per tant pitjor aïllats i més vulnerables a les variacions climàtiques.
És un projecte experimental que vol transformar la transició energètica en un motor de participació i transformació social, impulsar un model cooperatiu per al subministrament d’energia, crear una moneda local tant per fer visible l’estalvi energètic com per fomentar el comerç de proximitat i arrencar i consolidar la rehabilitació energètica dels habitatges.
Oficina de l’Energia
La segona bona pràctica va ser la del Prat de Llobregat. Marga Garcia, regidora de Serveis Socials de la localitat, va explicar l’aposta del Prat per la creació d’una Oficina de l’Energia, que lluiti contra la pobresa energètica però que també aporti una mirada més global, des de la intervenció directa a les llars mitjançant auditories energètiques i amb personal especialitzat en la matèria.
S’ha d’entendre el concepte d’Auditoria com a estudi dels estalvis potencials que es poden produir a les llars, identificant, tractant i supervisant els subministres energètics, els elements consumidors d’energia i l’ús que es fa de l’energia transformada per aquests elements. Aquestes auditories acaben desembocant, si cal, en intervencions ràpides i puntuals amb un cost moderat o baix, però amb un fort impacte en el consum energètic com la millora dels equipaments bàsics de la llar o dels electrodomèstics, o la implementació de mesures de baix cost o de rehabilitació energètica.
Aquestes auditories es complementen amb un servei municipal de consulta energètica presencial i gratuïta. L’objectiu és ajudar les famílies pratenques a estalviar energia a la llar, prevenir la pobresa energètica, augmentar el seu confort a casa i també, disminuir les emissions de CO2 al municipi.
Formació i punts d’atenció i assessorament
Finalment, el gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Fernández, va presentar les actuacions que s’estan duent a terme des del seu departament. Les actuacions més destacades han estat la formació de professionals en l’àmbit de l’energia i la creació de Punts d’Atenció de Pobresa Energètica, així com un nou contracte de Punts d’Assessorament Energètic i la Instrucció contra la pobresa energètica.
Pel que fa a les Oficines d’Atenció, es van crear ja durant el 2015, quatre oficines d’atenció ciutadana en matèria de pobresa energètica a diversos districtes, que ofereixen atenció personalitzada a la ciutadania, detecten les demandes de la gent per la via presencial, telefònica o telemàtica, faciliten informació bàsica o orientacions en general per prevenir la pobresa energètica i atenen i deriven als diversos recursos i serveis de l’Ajuntament.
Per altra banda, el nou contracte del servei de detecció i reducció de la pobresa energètica i la millora de l’eficiència energètica a les llars de persones vulnerables dels serveis socials bàsics de l’ajuntament de Barcelona, compta amb una àmplia extensió per la capital i una àmplia cartera de serveis, així com un pressupost de més de 4MEUR, i els seus objectius detectar situacions de pobresa energètica o el risc potencial de patir-ne, garantir l’accés als subministraments bàsics assegurant l’aplicació de la Llei 24/2015 i millorar la gestió i l’eficiència energètica de les llars. A més, també han estat un trampolí per re qualificar professionalment persones amb dificultats d’accés al mercat laboral en una professió del sector ambiental.
Per acabar, Fernández va fer una explicació de la Instrucció sobre mecanismes de protecció social per afrontar l’emergència en l’àmbit de la pobresa energètica. Aprovada el juliol de 2016, desenvolupa procediments interns a l’Ajuntament de Barcelona per actuar d’acord a l’esperit de la 24/2015; i contempla mecanisme s de multes i sancions a les companyies en cas d’incompliment.
Demandes i propostes
ICV del Baix Llobregat demana a la Generalitat que apliqui la Llei 24/2015 de pobresa energètica i que desplegui la Llei amb un reglament per tal que no hi hagi cap buit legal ni cap motiu de dubte sobre les competències de cada part, així com que inici la concessió d'ajuts a fons perdut a les persones en situació de risc d'exclusió residencial, o l’aplicació descomptes molt notables en el preu dels consums mínims a aquestes persones.
En l'àmbit local, la formació ecosocialista considera que cal exigir a les empreses subministradores que es coordinin amb els serveis socials de l'Ajuntament abans d'efectuar qualsevol tall per impagament i que es formi i professionalitzi com a “agents energètics” a persones en situació laboral precària. Paral·lelament, s'han d’elaborar protocols per tal que les llars de les persones amb situació de precarietat econòmica tinguin siguin visitades per aquests agents energètics que les ajudin a establir petites modificacions d'ús i consum per disminuir les necessitats energètiques de la seva llar i disminuir, així, l’import de la factura d'energia.
A més, ICV considera que caldrà una partida pressupostària per millorar l'eficiència energètica dels habitatges que ho requereixin.
Redacció / Foto: ICV
