El principal grup de l’oposició està en contra dels assessors dels grups municipals que es va aprovar en el darrer Ple, ja que considera que l’acord pot ser contrari a la llei.
Al Ple municipal de Cornellà de Llobregat del 31 de març, es va aprovar moció que contemplava la contractació d’assessors pels grups municipals (amb una retribució de 35.000 euros), opció escollida per a C’s i ICV-EUiA, així com una segona opció que donava la possibilitat que el portaveu passés a jornada completa (49.900 euros), adoptada per al PP.
En un comunicat, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà (CEC-CPC) ha lamentat que la moció aprovada al novembre per “millorar la tasca dels grups municipals de l’oposició” s’hagi traduït en l’opció de triar entre nomenar un assessor “a dit” o bé augmentar la retribució dels portaveus. La candidatura municipalista considera que, si bé és necessari que les persones, per dedicar-se a tasques polítiques han de deixar temporalment la feina habitual, tinguin una retribució per garantir l’esmentada dedicació, els sous són excessius i els partits polítics estan sobrefinançats.
Aquests assessors estan inclosos dins de l’anomenat personal eventual de l’Ajuntament, càrrecs de confiança nomenats a dit, i entre els quals –en una pràctica habitual els darrers anys– es troben persones que desenvolupen funcions de caràcter directiu i coordinació que només poden desenvolupar funcionaris. Segons el grup municipal, tal com assenyala la Secretaria General de l’Ajuntament en un informe relatiu a l’esmentat acord, s’estaria incorrent en una il·legalitat, tal com ha succeït a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, on l’Advocacia de l’Estat ja ha interposat una demanda. Independentment del que disposa la llei, des de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà ja es va defensar al Ple d’aprovació del cartipàs, al juliol, que aquests càrrecs s’haurien de seleccionar mitjançant concurs.
Vidal Aragonés, regidor de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, ha anunciat que “posarem el cas en coneixement de la Fiscalia, per tal que presenti una demanda si considera que l’acord és contrari a la llei” i recorda que “encara hi ha necessitats no resoltes. Hi ha gent a la nostra ciutat que no pot pagar el pis o l’educació o que ha de menjar de les escombraries. La prioritat ha de ser cobrir tot això.”
Rebuig al compromís amb les finances ètiques
D’altra banda, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà va presentar una moció perquè l’Ajuntament traspassés tots els seus actius a entitats de banca ètica. David García, regidor de la formació, ha assegurat que “la banca tradicional és la principal responsable d’una preocupant xifra de 397.957 desnonaments des del 2007, segons dades del CGPJ, i de l’estafa de les preferents, que va suposar la privació dels estalvis de tota una vida per a milers de persones”. En la mateixa línia, ha declarat que “les principals entitats financeres de l’Estat espanyol tenen els seus balanços tacats de sang: financien diverses companyies armamentístiques, entre les quals algunes que es dediquen a la fabricació d’armament nuclear.”
Aquesta moció presentada per CEC-CPC anava en la línia de l’acord que el Ple va assolir al novembre per promocionar l’economia social i solidària, i buscava comprometre’s amb les finances ètiques basades en cinc principis: ètica aplicada, coherència, participació, transparència i implicació.
Així, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà lamenta que el PSC hagi presentat una esmena a la totalitat per “buidar-la completament de contingut”, en paraules del mateix David García. “Canviar ‘treballar amb banca ètica’ per ‘continuar treballant’ és com no dir res, només es treballa de manera aïllada en una Fundació de l’Ajuntament”. El regidor ha acabat deplorant que “ens hagi tocat a Cornellà el PSC més reaccionari de la comarca”, fent referència a mocions molt similars a la presentada per CEC-CPC i que s’han aprovat en altres municipis amb el suport del PSC. Amb l’únic vot a favor del PSC, l’abstenció de C’s i el vot en contra de tota la resta, la moció alternativa va sortir endavant després que, en produir-se un empat, C’s canviés el posicionament de l’abstenció al vot favorable.
Rebuig a les beques per a estudiants universitaris i de cicles formatius
A més, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, que va presentar la proposta al Ple de març, considera que el sistema educatiu públic ha estat una conquesta de la classe treballadora i que la introducció del neoliberalisme ha comportat la imposició d’una lògica mercantilista en els serveis públics, tot prioritzant la rendibilitat econòmica. El regidor Ángel Camacho ha fet una crida a “aturar l’elitització de l’educació i desplaçar el criteri de formació de mà d’obra barata i obedient per passar a un sistema que formi persones crítiques”.
En aquest sentit, la moció pretenia capgirar la lògica dels ajuts reemborsables impulsats l’any passat pel govern municipal del PSC, que s’han de retornar en forma de classes de repàs i que exigien una nota mitjana d’un 7. Per a CEC-CPC, precisament els estudiants amb menys recursos són els que viuen en entorns menys favorables a l’estudi i generalment hi poden dedicar menys hores, amb la qual cosa l’únic requisit econòmic que proposa és l’aprovació de la meitat dels crèdits. Camacho ha lamentat que, pel que fa als ajuts existents, “només es van presentar quatre sol·licituds i dues van ser rebutjades per criteris acadèmics, malgrat complir els econòmics”. La mateixa tinenta d’alcalde d’Educació, Montserrat Pérez, va reconèixer al Ple que “no van funcionar”.
Les beques proposades cobririen la totalitat de la matrícula per a les rendes més baixes i un ajut addicional de 1.000€ per aquells estudiants que no rebin cap beca del Ministeri d’educació. A més, tindrien com a objectiu reforçar la beca Equitat de la Generalitat, tot rebaixant el preu del crèdit en funció de la renda per tal de facilitar l’accés als estudis amb independència de la situació socioeconòmica. Un darrer criteri que introduïria és trencar l’elitització d’alguns estudis que suposa la classificació de les carreres en tres “coeficients d’estructura docent”, cosa que comporta una diferència en el preu entre, per exemple, una filologia i una enginyeria, i la conseqüent limitació en l’elecció dels estudis per als estudiants amb menys recursos. Amb l’ajut proposat, tots els estudis passen a tenir el mateix cost per a les famílies amb rendes baixes. Els ajuts, a més, s’estenen als estudiants de cicles formatius.
La proposta va ser rebutjada amb els vots en contra del PSC i el PP i l’abstenció de C’s. Camacho ha lamentat que “el Govern municipal tingui altres prioritats” i ha criticat que la tinenta d’alcalde s’escudi en què “les bases dels ajuts les van elaborar els tècnics”. “Definir qui volem que entri al sistema educatiu, a qui li volem garantir el dret a l’educació, és una discussió política; alguns imposen uns determinats criteris aparentment tècnics per deixar fora de l’educació els fills i filles de la classe treballadora”, es manifesta des de CEC-CPC.
Redacció / Foto: CEC-CPC
