Conté a les seves aigües superficials 84.800 microplàstics per quilòmetre quadrat, uns 300 microplàstics per quilo de sediment marí i 59 microplàstics per quilo de sorra de platja
La contaminació oceànica per microplàstics podria ser superior a l'estimada, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha revisat les investigacions sobre microplàstics a les platges i l'aigua del mar Mediterrani.
Segons l'estudi, que publica la revista 'Environmental Pollution', la gran diversitat de tècniques i mètodes científics empleats en l'estudi de la contaminació dels mars i oceans per microplàstics limita el coneixement actual d'aquest problema ambiental. Així, els investigadors avisen que probablement els nivells de microplàstics al Mediterrani són superiors als estimats, però els mètodes utilitzats no han permès registrar-los.
L'estudi recorda que el Mediterrani és una de les àrees del món amb major acumulació de plàstics, i presenta nivells de contaminació similars al “gran pegat d'escombraries marines” de l'oceà Pacífic, ja que la gran quantitat de població que habita la zona i les dinàmiques marines fan que els plàstics que suren quedin atrapats a la conca, amb poques possibilitats de sortir cap a l'oceà Atlàntic.
“Els materials plàstics són nombrosos i molt diversos, amb diferents característiques que compliquen tenir un marc estàndard per analitzar-los tots de la mateixa manera. A més, els additius com a pigments o retardants afegeixen una major complexitat”, ha explicat la investigadora de l'ICTA-UAB Laura Simon.
“Els mètodes utilitzats als laboratoris per fer un mostreig són molt diversos, i encara que això ha permès avançar molt en aquest camp científic, també ha comportat que moltes de les dades produïdes fins ara no es puguin comparar”, ha afegit Simon.
Segons la investigació, de les 3.000 mostres recollides en l'última dècada, el 82,8% es van prendre a les zones costaneres, de manera que la comunitat científica compta amb menys evidències per entendre la distribució dels microplàstics al mar obert.
Així mateix, per mostrejar les aigües superficials, fins ara s'han utilitzat xarxes amb una grandària de malla de 200 micres o més, de manera que les partícules de menor grandària no poden ser capturades. Els estudis fets fins ara estimen que el mar Mediterrani conté a les seves aigües superficials 84.800 microplàstics per quilòmetre quadrat, uns 300 microplàstics per quilo de sediment marí i 59 microplàstics per quilo de sorra de platja.
“El nombre de microplàstics al medi natural augmenta a mesura que la seva grandària disminueix, per tant, els nivells de microplàstics al Mediterrani són probablement majors, però a causa dels mètodes usats no som capaços de registrar-los”, ha reiterat Patrizia Ziveri, responsable d'investigació a l'ICTA-UAB.
La majoria dels plàstics suren al mar, però el fons marí és considerat l'abocador final on els microplàstics s'acumulen. “Encara tenim molt poc coneixement dels mecanismes que exporten els microplàstics de les aigües superficials al fons marí. Necessitem més estudis en la columna d'aigua”, ha afegit l'investigador de l'ICTA-UAB Michael Grelaud.
Per això, reclamen definir un marc comú que permeti comparar els resultats, i combinar mètodes per poder caracteritzar l'ampli espectre dels contaminants plàstics al mar Mediterrani, i els seus potencials impactes. Així mateix, reclamen una major col·laboració internacional entre els països del Mediterrani, ja que actualment la part est de la conca i el nord d'Àfrica han estat mostrejats en menor mesura.
Redacció / Fotos: Arxiu
