Aquest fet es pot explicar per l'augment del contacte urbà amb la zona i la creixent familiarització dels senglars amb les persones, la qual cosa ha facilitat que els animals associïn la presència d'elements humans amb oportunitats d'alimentació
Un estudi de seguiment poblacional de petits mamífers ha conclòs que en els últims anys els senglars de la zona del Parc Natural de la Serra de Collserola han inutilitzat un nombre elevat de paranys utilitzats per fer un seguiment als animals. La investigació l'ha dut a terme el projecte SEMICE (Seguiment de petits mamífers comuns d'Espanya), coordinat des del Museu de Ciències Naturals de Granollers (Vallès Oriental), i ha comparat tres zones al Parc Natural de la Serra de Collserola amb sis parcs més de la Diputació de Barcelona.
L'estudi ha demostrat que, a diferència d'altres zones, els senglars dels parcs de Collserola han destrossat moltes més paranys per obtenir el premi que els ofereix l'esquer al seu interior, malgrat haver-hi una densitat menor d'animals. Aquest fet es pot explicar per l'augment del contacte urbà amb la zona i la creixent familiarització dels senglars amb les persones, la qual cosa ha facilitat que els animals associïn la presència d'elements humans amb oportunitats d'alimentació.
A més, els actes d'algunes persones, que alimenten i s'apropen als senglars malgrat estar prohibit, han contribuït a alterar el comportament natural dels animals, que perden la por a l'ésser humà i se senten atrets cap a les possibles fonts d'aliment.
El nombre de paranys inutilitzats pels senglars ha arribat a ser tan elevat que pot generar biaixos en l'estimació poblacional dels petits mamífers, per la qual cosa per poder prosseguir l'estudi han dissenyat un nou sistema de protecció dels paranys.
Redacció / Fotos: Arxiu
