El potencial de construcció en els municipis del Baix Llobregat en sectors nous -agraris o forestals- és de 7.000.000 de metres quadrats, fet que provocaria un enorme impacte territorial i contribuiria a l’emissió, com a mínim, de cinc milions de tones de CO2 en els propers anys
El potencial urbanístic dels municipis metropolitans del Baix Llobregat en sectors nous actualment agraris o forestals és d’uns 7.000.000 de metres quadrats. Construir-hi tindria un enorme impacte territorial i, a més, contribuiria a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle amb un mínim de cinc milions de tones de CO2 en els propers anys.
Ecologistes en Acció del Baix Llobregat denuncia la contradicció entre el discurs d'alguns ajuntaments de la comarca, que durant els darrers dies estan fent proclames a favor de compromisos ambiciosos per retallar les emissions responsables de l'escalfament global, mentre als seus municipis segueixen polítiques que van en sentit exactament contrari. Segons, Ecologistes en Acció del Baix Llobregat, el cas de l'alcaldessa de Gavà que “aprofitant la COP26 de Canvi Climàtic va exposar a les xarxes socials el compromís de Gavà amb l'acord per reduir les emissions el 50% el 2030”, o l'alcalde de Viladecans, que va exposar el seu "compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible en la trobada de la Xarxa d'Entitats Locals per l'Agenda 2030.”
Normativa
D'acord amb la normativa urbanística vigent, el desenvolupament actual de desenes de projectes urbanístics en els municipis de la nostra comarca que pertanyen a l'Àrea Metropolitana significaria construir fins a set milions de metres quadrats més de sostre residencial, en diversos polígons que actualment són sòls agrícoles i forestals, tal com ha denunciat SOS Baix Llobregat i L'Hospitalet (sosbaixllobregat.cat). Això representa fins a 70.000 nous pisos, sense tenir en compte tot el potencial de construir dins dels nuclis urbans consolidats dels municipis; per tant, el potencial edificatori és molt més elevat a la comarca.
Grup Ecologista Les Agulles alerten que urbanitzar nous sectors urbans “genera un enorme impacte ambiental, el qual deixa per terra tots els esforços que fan els ajuntaments en polítiques verdes”. Així, construir a un nou sector provoca d'una banda impactes territorials (pèrdua d'espais lliures, pèrdua de connectors ecològics, densificació urbana, pèrdua de qualitat de vida), i impactes sobre el clima, segons afirma Ecologistes en Acció del Baix Llobregat.
I són els impactes sobre el clima que els ecologistes han volgut destacar durant la cimera del clima de Glasgow. “Per a construir a un nou sector que actualment és agrari o forestal, s'ha de dur a terme una urbanització que destrueix la vegetació preexistent. Això genera emissions per la pèrdua del carboni contingut a la vegetació i al sòl, depenent del tipus de sòls de què es tracti aquesta valor pot ser més elevat o menys. Però és que, a més, l'absència d'aquella vegetació impedirà que des d'aquell moment la vegetació eliminada capturi CO2 mitjançant fotosíntesi, amb la qual cosa el balanç encara és més negatiu per al clima”. A més, un creixement de la ciutat construïda cap a nous sectors implica necessàriament en el curt termini un increment de la mobilitat privada, bàsicament en cotxe, i un empitjorament per tant de les emissions de CO2 i de la qualitat de l'aire que respiren els més de 3 milions de persones que viuen a l'AMB.
Tanmateix, l'aspecte més significatiu i fàcil de calcular és el de les emissions indirectes generades pel procés d'extracció de matèries primeres i la fabricació dels materials de construcció. Cal tenir en compte que per a la construcció d'un sol metre quadrat d'un habitatge cal processar fins a 6 tones de materials minerals, i que tot el procés comporta les emissions d'entre 0,6 i 1 tona de CO2 equivalent per aquest mateix metre quadrat, depenent de si es tracten d'habitatges plurifamiliars o unifamiliars. Aquesta estimació s'obté a partir del projecte OERCO2 (https://oerco2.eu/es/), desenvolupada per les universitats i centres de recerca de Sevilla, Romania, Itàlia i Portugal.
Així, si en els propers cinc anys s'esgotés el potencial edificatori en nous sectors al Baix Llobregat metropolità, això representaria uns set milions de metres quadrats de sostre o, aplicant l'equivalència de l'eina OERCO2, entre 4 i 6 milions de tones de CO2, per l'habitatge típic que es construeix a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per posar en context, tot Catalunya emet anualment uns 46 milions de tones de CO2, incloent-hi les emissions de la indústria, el transport, la producció energètica, etc. Afegir 5 milions de tones de CO2 a partir de l'urbanisme d'una sola comarca representa una enorme contribució negativa.
Per tot plegat, Les Agulles denuncien “el doble discurs dels representants polítics tant de la Diputació i l'AMB, com de molts dels Ajuntaments de la comarca. Representa una contradicció flagrant parlar de neutralitat climàtica, de sostenibilitat o d'emergència climàtica mentre se segueixen impulsant macroprojectes urbanístics amb enorme impacte territorial i climàtic”. Convé recordar que la majoria d'ajuntaments impulsen macroprojectes que sumen milers d'habitatges: Gavà (5.100), Viladecans (3.500), Sant Boi (2.800), El Prat (4.800), Cornellà (3.100), Santa Coloma de Cervelló (2.000), Esplugues (2.100) o Sant Joan Despí (3.700), etc.
Redacció / Fotos: Arxiu
