El Baix Llobregat és una de les comarques amb més presència especialment als dels municipis més propers al Parc Agrari i a la pagesia
Durant la tardor, el bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) busca racons on amagar-se i passar-hi els mesos més freds de l’any fins que arribi la primavera i torni a sortir de nou per alimentar-se i reproduir-se. És un dels moments en què es detecten més fàcilment aquests insectes perquè entren a l’interior de les cases o als coberts i les casetes exteriors de terrasses, jardins i parcel·les agrícoles. Per això, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha fet una crida als municipis de Catalunya per identificar els focus de la plaga en els seus termes municipals i poder prendre accions de control per evitar que a la primavera aquests insectes es desplacin cap als cultius.
La Diputació de Barcelona, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han fet també una crida específicament als habitants del Baix Llobregat, especialment als dels municipis més propers al Parc Agrari i a la pagesia, perquè col·laborin amb el control de la plaga i eliminin els exemplars que trobin.
El Baix Llobregat és una de les comarques més afectades de Catalunya, ja que s’han detectat exemplars de la plaga a tots els municipis. Enguany, però, la incidència del bernat marró marbrejat a Catalunya ha estat més baixa que l’any 2020, ja que els mesos de primavera i estiu han estat secs i calorosos. Això ha tingut un efecte directe sobre la plaga perquè els ous no sobreviuen a temperatures superiors a 33,5º C. Molts individus juvenils moren si la humitat relativa és baixa, però si la pròxima primavera és plujosa podríen tenir un pic de la plaga una altra vegada i seria una amenaça molt greu per als cultius.
Els experts demanen a la gent que, si veuen un bernat marró marbrejat, l’eliminin. L’insecte s’assembla a altres espècies de bernats autòctons, per això els experts indiquen que per identificar-lo cal fixar-se en les antenes, que tenen dues franges blanques en cadascuna. A la part dorsal del cos, tenen un patró de color marró marbrejat, i també cal fixar-se en el ventre, que no té espina.
Aquests insectes es poden capturar amb relativa facilitat amb un aspirador o escombrant-los a primera hora del matí o a darrera hora del dia. En aquestes franges horàries, es mouen més lentament perquè la temperatura ambiental és més baixa; al migdia, estan més actius, costen més de capturar i volen. Un cop capturats, es poden submergir en aigua i sabó o, simplement, deixar-los dins d’una bossa exposats al sol. No és recomanable l’ús de productes insecticides.
Les pèrdues que provoca als cultius
El bernat marró marbrejat és un insecte que no pica ni mossega les persones, però viu en entorns quotidians com l’entorn urbà, l’agrícola i també el medi natural. Quan són juvenils, s’alimenten de fulles i tiges, que poden ser d’arbres ornamentals, arbres fruiters, cultius hortícoles o conreus extensius. Els adults són els que provoquen els efectes més greus, ja que s’alimenten dels fruits, que en resulten deformats i perden el valor econòmic i nutricional.
El Programa de protecció vegetal sostenible de l’IRTA, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, treballa en totes les línies de control possibles, com ara el disseny de trampes, la utilització de xarxes d’exclusió, l’avaluació de l’eficàcia dels insecticides i la utilització de feromones, en la monitorització i el control i en l’estudi dels agents de control biològic que puguin estar presents a Catalunya. A banda de tots aquests estudis, els experts adverteixen que l’única solució per fer front al problema és que la ciutadania hi participi.
Un 20% dels municipis catalans conviu amb l’insecte
Aquest és un insecte d’origen asiàtic - és originari de la Xina, el Japó, Taiwan i les Corees- present actualment en diversos països d’Europa i s’ha detectat a 185 municipis de Catalunya repartits per totes les comarques. S’alimenta d’una gran varietat de plantes i pot causar danys en nombrosos cultius, a més de viure a costa de moltes altres espècies de plantes, arbres i arbustos, tant silvestres com als carrers i espais verds urbans.
Redacció / Fotos: Arxiu-CCMA
