Durant la seva presidència a la UE Cornellà va emparar i protagonitzar accions èticament immorals, amb investigacions d’Hisenda per presumpta corrupció econòmica, agressions a socis i jugadors, el club es va veure implicat en apostes esportives il·legals, es va vetar periodistes i mitjans de comunicació, es va pagar amb xecs al portador a familiars fora del control de l’Agència Tributària, va facilitar comissions a l’actual director Esportiu i accionista majoritari de l’entitat anònima privada, entre altres
Àlex Talavera no és precisament un model esportiu, de bona gestió i de transparència. Durant els deu anys que ha estat al capdavant de la Unió Esportiva Cornellà, La Premsa del Baix ha denunciat sistemàticament la seva deficient gestió que de deixat l’entitat en una situació de desprestigi institucional a ulls del futbol català.
Després d’unes eleccions a la presidència de la UE Cornellà on va haver-hi de tot, Talavera va aconseguir guanyar i ser el nou mandatari de l’entitat: acusacions de compra de vots, pagar vols xàrter per poder votar, sobres de votació marcats, amenaces a persones, pagaments de carnets per votar a la candidatura d’Àlex Talavera en un caixer proper a l’empresa d’Andrés Manzano, rodes de cotxes punxades de membres de l’altra candidatura o una mesa electoral presumptament parcial (formada amb el que avui és l’entrenador del primer equip, Gonzalo Riutort, i la parella d’Andrés Manzano, que gestiona actualment el bar de la instal·lació -tot queda a casa-).
Així, s’iniciava un nou model de gestió després de gairebé vint-i-cinc anys de José Gálvez al capdavant del club. Una gestió que ràpidament es va posar a fer feina. I la primera decisió va ser que un dels impulsors de la candidatura de Talavera, actual director esportiu i màxim accionista del club després de passar a ser societat anònima esportiva, Andrés Manzano, reunís la nova junta directiva on els va imposar la signatura d’un contracte, amb caràcter retroactiu, per cobrar les comissions de traspàs diversos jugadors, entre ells un percentatge del traspàs de Jordi Alba a l’FC Barcelona (més de 300.000 euros). El mateix Manzano, que havia acusat l’anterior president d’haver-li promès les comissions, no ho va poder demostrar davant d’un jutge. Així s’oficialitzava el primer de les moltes ‘mordidas’ d’aquest comissionista i empresari Esportiu entre altres facetes. A més, es va incloure una clàusula on una empresa de Manzano tingués un percentatge dels ingressos de qualsevol moviment de jugadors del club.
Persecució
També es va iniciar una ‘persecució ferotge’, sota el seu mandat, al cap de continguts de La Premsa del Baix i a la seva publicació. Campanya de desprestigi, vetos continus a tota activitat generada per l’entitat esportiva, amenaces a familiars del periodista via telefònica presumptament de l’entorn de Talavera (denunciat als Mossos d’Esquadra). Mentrestant, Talavera i la seva junta directiva es va dedicar a mirar cap a un altre lloc. Fins i tot hi va haver un simulacre de denúncia per espantar a la modesta publicació que estava sent crítica amb la publicació d’articles de denúncia -amb informació contrastada-.
“Els clubs, primer”
El lema de la candidatura d’Àlex Talavera és “Els clubs, primer”. Una frase que no fa honor al que ha practicat durant tot el temps a la UE Cornellà sota la tutela d’Andrés Manzano, que és realment el que dirigeix l’entitat. Són molts els presidents d’entitats de l’àrea metropolitana de Barcelona que estan farts i han patit la pràctica poc ètica d’endur-se jugadors durant anys sense cap negociació prèvia i, fins i tot, equips sencers a la seva entitat per debilitar les estructures esportives d’aquests clubs modestos. El darrer en denunciar-ho ha estat el mandatari de l’Atlètic Sant Just, Pep Palacios, precisament actual candidat a la presidència de l’FCF. Una pràctica que no correspon al que predica (“protegir els clubs petits”), com ha dit reiteradament en els actes de presentació del seu programa que ha fet arreu de Catalunya. De fet, l’exporter ja ha anunciat que té “economistes, juristes i experts en auditories” -duen ser de la seva corda i naturalment amb el corresponent sou pactat-, per entrar a l’estructura federativa.
A més, hi ha el temor que el model esportiu federatiu sigui el que ha posat en pràctica a la UE Cornellà. És a dir, l’entitat va passar de ser una entitat dels socis a un model privatiu de societat anònima -amb objectius lucratius- on els mandataris són els accionistes i on els socis no tenen res a dir ni per elegir president/ta. Una societat anònima enfocada en treure el màxim de beneficis per als accionistes.
Judicialització
D’altra banda, sembla paradoxal que la candidatura d’Àlex Talavera proposi treure la institució esportiva dels jutjats. Què vol dir amb això? Que l’FCF es desvincularà de les acusacions de corrupció de l’expresident Andreu Subies, un dels presumptes avaladors de la candidatura, i que el van apartar dels seus càrrecs a Catalunya i Madrid? Cal recordar també que durant els deu anys que ha estat com a president de la UE Cornellà, Talavera, la seva directiva i els treballadors no han parat de trepitjar els jutjats, tot pagat presumptament amb diners del club.
Un sou
Precisament, un dels punts del programa que no ha acabat d’aclarir és la nòmina que hauria de percebre el president de l’FCF i que actualment és d’uns 240.000 euros. Una xifra que supera a la del president del Govern de la Generalitat o de l’Estat. Una autèntica vergonya. Segons afirma Talavera en una entrevista “els clubs diuen que el president ha de cobrar. I jo penso que cal cobrar per fer la feina”. Més clar impossible. I ens preguntem… Quins clubs? Els modestos? Així doncs, Àlex Talavera no renunciarà a cobrar i també la resta dels futurs directius federatius. És per això que s’ha presentat?
Empresa lucrativa
Sota el seu mandat com a president de la UE Cornellà, Talavera i la seva junta directiva van aixoplugar una empresa com Wospac, amb seu a Cornellà de Llobregat i ubicada davant mateix del camp de la UE Cornellà -vinculada a Andrés Manzano i Àlex Bosacoma (entrenador de l’Almeda)-. Una empresa que s’aprofita de la utilització de les instal·lacions esportives municipals, pagat amb els impostos de la ciutadania, per fer negoci amb ‘el vistiplau’ dels ajuntaments, que són els ‘còmplices’ reals d’aquesta pràctica immoral.
De fet, aquesta forma d’actuar va ser denunciada per la nostra publicació, ja fa uns anys, però ha anat creixent de manera important amb entitats que han entrat a participar d’aquest ‘business’ gràcies a uns ingressos econòmics promesos per l’empresa. Tot emparat, des del seu inici, per l’actual candidatura d’Àlex Talavera i que forma part del model de futbol-negoci que es proposa. De fet, alguns clubs que estan en aquest règim de col·laboració formen part de la seva candidatura i altres els votaran. Seria interessant saber a on van els diners generats per l’empresa? Hi ha seus de l’empresa en paradisos fiscals? Per cert, és fals que Jordi Alba, imatge actual de Wospac, estigués sis anys a la UE Cornellà. D’altra banda, la connexió Andreu Subies-Andrés Manzano en diversos negocis està més que demostrat tal com ha denunciat el candidat Pep Palacios.
Vinculacions polítiques
És de domini públic que hi ha una relació molt estreta entre Andrés Manzano i l’actual senador, exalcalde de Sant Joan Despí i actual vicepresident del Transport i Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antonio Poveda.
De fet, els han vist jugant a tenis junts tal com va denunciar l’expresident de la UE Sant Joan Despí. És curós com l’empresa Movement (Bicibox), gestionada per Manzano treu importants quantitats de diners amb el coneixement, naturalment, d’Àlex Talavera. Un projecte que apunta que és deficitari per a l’AMB. Ens preguntem, a on van part dels diners que ingressa aquesta empresa?
Diners = èxit
Ningú dubta de l’èxit esportiu del primer equip de la UE Cornellà que ha assolit en les darreres temporades. Sobretot, sustentat per a l’herència deixada per l’anterior junta directiva presidida per José Gálvez, que va aconseguir omplir la caixa de la UE Cornellà amb milers d’euros gràcies a un contracte fet a Jordi Alba sota la seva presidència i amb la contractació de diversos patrocinadors.
Uns diners, juntament amb els recursos generats del futbol base -tal com va indicar el seu director Esportiu en una entrevista-, per confeccionar plantilles de gran nivell que poguessin competir (alguns fitxatges van ser ruïnosos i d’altres amb interessos econòmics conjunts -Gao Lei Lei-). I així ho va fer aconseguint només un ascens a l’antiga Segona B fa uns anys, i des de les hores, mantenint-se a la mateixa categoria -ara anomenada Primera RFEF-. A més els recursos de fonts procedents d’un inversor xinès -que també era accionista de la societat anònima esportiva-, va ajudar també a fer que l’equip pogués classificar-se per al playoff a Segona Divisió, tot i que no es va assolir l’objectiu inicial. Era el mínim que es demanava per la gran inversió econòmica feta.
Actualment, amb el final del conveni amb l’inversor xinès, i amb escassos recursos econòmics, l’equip s’ha vist debilitat, un reflex de la seva actual classificació en el grup II de Primera RFEF. Sense diners no s’ha pogut fer de nou un equip competitiu per a una categoria molt exigent. I els pocs jugadors de la base amb cert nivell s’han anat venent a altres entitats, amb la comissió corresponent per a Andrés Manzano -per contracte-. S’ha primat el negoci sobre l’esport. En una paraula han estirat més el braç que la màniga i ho estan pagant.
Tot això avalat per un Àlex Talavera que va deixar l’entitat abans d’hora, agafant el relleu Maribel López. Una mandatària, que una de les seves primeres declaracions, va afirmar que Talavera “havia estat el millor president de la història del club”. Potser li va fallar la memòria quan va oblidar que altres persones i amb una estada de molts anys a l’entitat van situar el club, a punt de desaparèixer, entre els millors de Catalunya amb esforç i uns mínims recursos.
Agressions, apostes i Hisenda
Durant la presidència de la UE Cornellà d’Àlex Talavera també ha estat protagonitzada per agressions a persones, directors esportius i jugadors o fins i tot un apunyalament a un aficionat visitant.
El més greu però va ser la presumpta implicació del club en un afer de corrupció per apostes clandestines dels jugadors i cos tècnic de l’equip verd. Segons va denunciar David Aguilar, aleshores president de la gestora de l’Eldenc, va acusar l'entitat verda d’estar al corrent de les apostes clandestines que suposadament estaven alterant els resultats en el grup tercer de la Segona Divisió B. Curiosament, tots els jugadors implicats van marxar l’any següent del club.
La nostra publicació també va informar que l’Agència Tributària estava investigant diverses operacions dels darrers anys, a persones de l’entorn de la Unió Esportiva Cornellà, del club i a empreses relacionades amb l’entitat esportiva. La Premsa del Baix va descobrir que persones de l’entorn familiar d’Andrés Manzano, no vinculades amb l’entitat i, presumptament sense justificació, van cobrar una sèrie de talons al portador i per valor de menys de 3.000 euros que podien escapolir-se de qualsevol rastre de l’Agència Tributària.
En definitiva, el candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol té un ampli i trist currículum digne de ser conegut per a tots que aquest diumenge han de votar una de les quatre opcions a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. La cara amable d’un entorn fosc amb ganes de ‘fer molta feina’ si guanyen les eleccions. Una clara aposta pel futbol-negoci. El futur dels pròxims anys del futbol català està en joc.
Marçal Fontanals / Fotos: UEC-AT-AMB
