Els municipis amb les reduccions més importants l’any 2020 són el Prat de Llobregat (‑24,4%), Castelldefels (-13,5%), Barcelona (‑11,4%) i Viladecans (-11,3%)
Segons les dades avançades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) del producte interior brut territorial de l’any 2020, tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució negativa en comparació amb l’any anterior. L’efecte de la Covid-19 en l’activitat econòmica d’aquests vint-i-tres municipis, que generen el 60% del total de PIB català, trenca la tendència de creixement registrada els darrers anys.
Els municipis amb les reduccions més importants del PIB per habitant l’any 2020 són el Prat de Llobregat (‑24,4%), Castelldefels (-13,5%), Barcelona (‑11,4%) i Viladecans (-11,3%), tots amb disminucions més intenses que la mitjana a Catalunya (-10,9%). D’altra banda, els municipis amb una menor disminució són Mollet del Vallès (-5,6%), Cerdanyola del Vallès (‑6,6%) i Sant Cugat del Vallès (‑7,5%).
Dels vint-i-tres municipis de més de 50.000 habitants, dels quals es difon un avanç de dades per al 2020, n’hi ha nou que se situen en un nivell de PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana (29.000 euros). Aquest grup de municipis està encapçalat pel Prat de Llobregat (amb 50.100 euros), seguit per Sant Cugat del Vallès (49.300 euros) i Barcelona (42.600 euros). A continuació se situen Girona, Granollers, Cerdanyola del Vallès, Tarragona, Cornellà de Llobregat i Lleida. A l’altre extrem, hi ha cinc municipis amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros: Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Pel que fa al valor total de l’activitat econòmica generada per cada municipi, Barcelona ha generat un PIB per valor de 70.248,1 milions d’euros, que representa el 31,4% del PIB de Catalunya l’any 2020. La segueixen, amb un pes molt inferior, l’Hospitalet de Llobregat amb un PIB de 6.089,1 milions d’euros (2,7%), Terrassa amb 5.002,3 milions d’euros (2,2%), Tarragona amb 4.605,9 milions d’euros (2,1%) i Sant Cugat del Vallès amb 4.580,8 milions d’euros (2,0%).
A més, de les dades avançades del PIB i del PIB per habitant dels municipis de més de 50.000 habitants per a l’any 2020, l'Idescat també presenta, amb dades del 2019, el PIB i el valor afegit brut (VAB) per als grans sectors d’activitat econòmica (agricultura, indústria, construcció i serveis) per comarques, municipis més grans de 5.000 habitants i capitals comarcals. Pel que fa al VAB del 2019, s’ofereix desagregat a 11 branques d’activitat econòmica per als municipis de més de 45.000 habitants, comarques i Aran.
Per comarques
A l’any 2019, l’Aran i les comarques de la Ribera d’Ebre, el Barcelonès, la Segarra, el Baix Llobregat, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Gironès van tenir un PIB per habitant superior a la mitjana catalana (32.600 euros). En concret, la Ribera d’Ebre, amb 58.800 euros per habitant, i el Barcelonès, amb 40.500 euros, són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 80,5% i un 24,4% superiors a la mitjana catalana, respectivament. D’altra banda, el Priorat és la comarca amb el menor PIB per habitant (18.600 euros), seguida del Montsià i el Baix Penedès (amb 19.100 i 19.300 euros per habitant, respectivament).
Martorell, líder
A l’any 2019, Martorell va seguir essent el municipi amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya amb 114.700 euros per habitant, seguit de Castellbisbal amb 100.300 euros per habitant. Aquests són els únics municipis de més de 5.000 habitants amb un producte interior brut per habitant per sobre dels 100.000 euros. A l’altre extrem, només Badia del Vallès amb 7.500 euros presenta un PIB per habitant inferior als 10.000 euros.
El PIB per habitant va augmentar en el 70% dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals l’any 2019 respecte de l’any anterior, és a dir, en 153 municipis dels 218 d’aquest grup. Masquefa, Sant Joan de Vilatorrada, Lliçà d’Amunt, Navarcles i Bellpuig són els municipis de més de 5.000 habitants on el PIB per habitant presenta un creixement superior al 10%.
La indústria
D’entre els 218 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, Guissona lidera un grup de vint-quatre municipis on la indústria és la principal activitat econòmica, amb el 79,8% del seu VAB total. La segueixen la Canonja, Martorell i Santa Margarida i els Monjos, amb percentatges de VAB industrial superiors al 75%.
Redacció / Fotos: Arxiu
