Eva Granados
Diputada del PSC
Aquest mes fa un any que va tenir lloc al Parlament el Ple Monogràfic sobre la pobresa i les desigualtats socials. Ha estat un altre any més de la gran crisi socioeconòmica, i de dificultats econòmiques i crisis laboral que travessa el nostre país, i que ha comportat un empobriment generalitzat de les classes mitges i treballadores.
A la davallada de poder adquisitiu i creixement de la pobresa cal sumar, a més, un augment desmesurat i desconegut fins ara de la desigualtat: En els anys de crisi al nostre país la desigualtat ha crescut en els anys de crisi al nostre país més que durant els cinc primers anys de govern de Thatcher al Regne Unit i de Reagan als Estats Units, tal i com ha posat de manifest Pau Marí-Klose.
Un any més tard, després del Ple i amb noves dades conegudes que ens recorden que la pobresa severa s’ha duplicat a Catalunya, la crida al treball compartit per part del conjunt de les administracions i institucions en col·laboració amb agents econòmics i socials esdevé encara més urgent i improrrogable. Lluny d’això, no tenim ni diàleg ni compromís social. Aquesta setmana CiU i ERC han aprovat uns pressupostos que ens porten 11 anys enrere en despesa social.
Uns pressupostos que no estan en el debat del dia a dia però que tenen conseqüències sobre les persones: la mateixa setmana que Unicef ens diu que 1 de cada 4 nens està en risc de pobresa a Catalunya, el Departament d’Ensenyament no garanteix una beca menjador a les famílies del Baix Llobregat que, segons els llindars de renda de la pròpia Conselleria, l’haurien de tenir.
