El 25 de maig hi ha eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions importants on poca gent pensa anar a votar. Sempre passa, la ciutadania pensem que el Parlament Europeu queda lluny, que, més enllà de l’Euro (€) o de l’IVA, poc ens afecta el que allà s’hi decideix. Per això, ens abstenim en massa. I això ja li va bé, molt bé, a alguns.
Durant molts anys les esquerres i la gent treballadora, també el municipalisme, hem mirat cap a la resta de la UE buscant guia i solucions. Hem volgut ser més europeus per tenir més i millors drets socials, millor nivell educatiu, millor situació laboral. Hem mirat Europa per viure millor i ser més feliços.
Però des de que va començar la crisi, de la UE també han vingut males notícies. Conceptes com deslocalització, competència, Banc Central Europeu, deute, euríbor, prima de risc, austeritat, unió monetària, i fins tot Troika o Fons Monetari Internacional, són més coneguts i s’han col·lat a les nostres tertúlies quotidianes. Durao Barroso (President Comissió Europea), Oli Rehn (Comissari Economia), Mario Draggi (BCE), o Christine Lagarde (FMI) no ens són desconeguts i fa temps que sabem que les decisions que prenen Angela Merkel amb Nicolas Sarkozy o François Hollande, ens afecten i molt.
Qui no pateix cada cop que el Banc Central Europeu parla dels tipus d’interès i fa baixar o pujar l’euríbor i les nostres hipoteques? Qui no ha patit directa o indirectament la deslocalització d’una empresa que marxa? Qui no pateix quan la Troika demana reduir pensions i sous públics? Qui no pateix perquè el futur laboral de milers de joves sigui anar a servir cafès a Londres, Berlín o Amsterdam?
I aquest patiment és culpa de la UE? No. És degut a l’assalt ideològic que han patit les institucions europees, espanyoles i catalanes. La crisi ha permès la consolidació d’un nou model de capitalisme de rendistes, de gent que especula i no produeix, que han vingut per quedar-se i que estan colonitzant totes les institucions per garantir que primer van els bancs i els beneficis i després els drets i la dignitat.
Europa necessita capgirar les seves institucions, fer-les més eficaces, més properes, més democràtiques i més entenedores a la ciutadania per respondre més clarament a les necessitats de la gent. Avui la UE pot ser clau en àmbits com l’ocupació, la lluita contra la pobresa, l’exclusió social i la seguretat comuna o la sostenibilitat.
Els principis de proximitat, on tots els àmbits de govern han d’estar propers a la ciutadania, i de subsidiarietat, a la Unió Europea les decisions s’han de prendre en l’àmbit pràctic més pròxim al ciutadà, han de ser més present que mai en aquests moments.
Malauradament el programa únic del PSOE primer i ara de PP i CiU i els seus aliats europeus, és un atemptat contra la gent i ens ha portat al desastre. Ni l’austeritat ni les retallades ens treuen de la crisi. Al contrari del que pensaven gent tant moderna com Reagan i Thatcher, el Capital ja no genera riquesa, només misèria. Menteixen quan diuen que estem al final del túnel, seguim tenint molt atur i cada cop treballadors/es més pobres. Mentre la UE no té deute i es pot finançar, els Estats i els seus ciutadans no poden tornar el que deuen. Que algú expliqui perquè no són possibles un Renda mínima europea i un Salari Mínim Europeu, perquè no volen ocupació de qualitat!
Avui és possible un nou procés constituent a Europa, d’on poden venir alternatives i solucions. Necessitem reconstruir Europa des de baix, a peu de carrer, des de les institucions més properes com els Ajuntaments. Necessitem reformar institucions com el Banc Central Europeu. Necessitem democratitzar Europa, i creiem que cal fer-ho reforçant una Esquerra Alternativa, Plural i Ecologista el 25 de maig. Una Esquerra que pot sumar més de 100 eurodiputats/des i condicionar la UE. No és moment de fer “invents” amb el nostre vot, és el moment combinar protesta i conquesta del poder per canviar les coses. Des de l’Esquerra Plural apostem per fer-ho conjuntament a peu de carrer.
Arnau Funes
Coordinador de ICV en el Baix Llobregat
