Aquest problema també ho pateix la comarca del Baix Llobregat on hi ha al voltant d’un 15% de gats afectats
Prop del 20% dels gossos recollits per les protectores cada any i el 15% dels gats no troben adoptants, segons alerta l’últim estudi sobre l’abandó i l’adopció d’animals a Espanya de la Fundació Affinity.
Els responsables de l’entitat han explicat que “el volum d’adopcions al nostre país s’està estancant des de fa més de cinc anys” i que certs perfils d’animals, com els d’edat més avançada o els que arriben malalts, passen més temps als refugis o fins i tot poden arribar a ser-hi tota la seva vida.
L’informe indica que el 2020, l’any a partir del qual s’ha elaborat l’estudi, es van recollir a Espanya al voltant de 286.000 gossos i gats, dels quals 51.000 es van quedar al refugi a l’espera de ser acollits per un adoptant. Les protectores van acollir 162.000 gossos, dels quals el 49% van ser adoptats, el 16% es van retornar als seus amos gràcies al microxip, el 6% es van allotjar en cases d’acolliment i el 20% van quedar esperant al refugi a ser adoptats. També van rebre l’arribada de 124.000 gats, el 43% dels quals van ser adoptats, el 14% es van resituar en colònies, el 10% a cases d’acolliment i el 15% van romandre al refugi.
L’entitat explica que a l’hora d’adoptar les famílies solen tenir preferència per un cadell, que solen passar de mitjana 3,2 mesos a la protectora abans de ser adoptats, mentre que en el cas dels adults la dada puja fins als 9,6 mesos.
La directora de la Fundació, Isabel Bulli, ha explicat que la creença que un gos adult ja no pot integrar-se de la mateixa forma en una nova família és “falsa” i assegura que “adoptar animals adults pot ser una opció excel·lent per a molts tipus de persones o famílies, ja que es poden educar igual que un cadell i tenen menor nivell d’activitat.”
L’informe també indica que el 23% de les persones interessades a adoptar no ho van fer en no trobar un animal d’una grandària o raça concreta, per la qual cosa Bulli afirma que “és important escollir quin tipus d’animal s’adopta”, ja que ha d’”adaptar-se a l’estil de vida de l’adoptant”, però que això “ho determina més el caràcter de l’animal, no la seva raça o la seva grandària.”
Redacció / Fotos: Bruguers Digital-Arxiu
