La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, va presidir la presentació del llibre ‘La Colònia Sedó d'Esparreguera. La llarga trajectòria d'una colònia industrial emblemàtica’, de la historiadora Gràcia Dorel-Farré
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, en la presentació del llibre ‘La Colònia Sedó d'Esparreguera. La llarga trajectòria d'una colònia industrial emblemàtica’, de la historiadora Gràcia Dorel-Farré, va remarcar la importància que hi ha al darrere d'aquest enclavament fabril d'Esparreguera nascut al segle XIX, com un projecte ambiciós i de noves oportunitats que traspassen l'àmbit local per abastar la comarca del Baix Llobregat i per extensió, el conjunt del territori.
En la seva intervenció en la presentació del llibre, editat per l'Ajuntament d'Esparreguera i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de la Diputació de Barcelona, Núria Marín va remarcar la necessitat, que des de l'àmbit local, es disposi de projectes potents per poder-los aprofitar i amb els quals poder dinamitzar el futur amb noves oportunitats. El cas del projecte endegat per l'Ajuntament d'Esparreguera amb la Colònia Sedó és un exemple per impulsar noves iniciatives empresarials sostenibles i de futur.
La presentació del llibre va tenir lloc a la Biblioteca municipal l'Ateneu d'Esparreguera, va comptar amb la intervenció de la seva autora, juntament amb l'alcalde d'esparreguera. Eduard Rivas, el vicepresident del Centre d'Estudis Comarcals del baix Llobregat, Jordi Sicart, i l'arquitecte expert en patrimoni industrial, Antoni Vilanova.
La Colònia Sedó, fundada el 1846 per Miquel Puig i Casadesús, va arribar a ser, després de la guerra civil, la colònia tèxtil més gran d'Espanya, amb prop de 2.000 treballadors, i va funcionar fins al 1980, constituint un testimoni històric excepcional del procés d'industrialització a Catalunya.
Actualment, la Colònia funciona en part, com a polígon industrial, acollint diverses empreses, i també alberga el Museu de la Colònia Sedós, que forma part del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El recinte conserva encara molts elements originals con naus fabrils, l'església, els equipaments per als treballadors, la residència de l'amo i els habitatges dels treballadors.
Redacció / Fotos: Diputació Barcelona-Aj. Esparreguera
